Rosa Ferrer
Diu una dita catalana: “Déu ens dona bones mans, però no ens llaura la terra”. Que és el mateix que dir: ens dona les eines, però ens hem d’espavilar per fer bé la feina.
És ben cert, naixem amb molt bones mans, i peus també, l’infant no para de moure mans i peus, si el deixem és clar, a més s’agafa els peus, els porta fins a la boca, és com de goma, normalment fa molts moviments creuats, es rasca la galta dreta amb la mà esquerra i a l’inrevés.
Tenim bones mans per a tenir cura de nosaltres mateixos, però també hem de tenir constància de cuidar-nos.
Els nens han de gatejar abans de caminar, el seu desenvolupament psicomotor necessita aquest gatejar per no tenir mancances tant d’aprenentatge intel·lectual com emocional. Com ja he explicat altres vegades, saltar-se una etapa no beneficia en absolut els infants, ans al contrari, acaben patint un munt de dificultats que faran que el seu creixement en tots els àmbits estigui ple de mancances i entrebancs, arrossegant aquestes problemàtiques, si no es corregeix, tota la vida, ja que la manca d’aquests moviments encreuats que fan en gatejar provoca que els dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre, no s’estimulin igual, i pateixen, per tant, un desequilibri i al llarg dels anys afecta la memòria, l’orientació espacial, el record d’imatges, l’habilitat lingüística, la resolució de problemes, etc., segons quin sigui l’hemisferi cerebral que estigui menys estimulat.
Recordem què controla cada hemisferi. L’hemisferi dret controla els moviments del costat esquerre del cos. Està relacionat amb el control de l’expressió no verbal i la interpretació de les imatges. En ell se situen la percepció o orientació espacial, la conducta emocional (facultat per a expressar i captar emocions), facultat per a controlar els aspectes no verbals de la comunicació, intuïció, reconeixement i record de cares, veus i melodies.
L’hemisferi cerebral esquerre controla els moviments del costat dret del cos. És el responsable del llenguatge verbal i de l’habilitat lingüística, de la capacitat d’anàlisi, de la resolució de problemes matemàtics, així com de la memòria i el pensament lògic i racional.
Mantenir l’equilibri entre els dos hemisferis cerebrals és bàsic, com poden comprovar, per a l’equilibri emocional, mental i físic tant per a nens com per a adults, i és molt important després d’un ictus o embòlia cerebral treballar per estimular aquest equilibri el màxim possible.
Quan corregim un infant dient-li “grata’t bé que sembles un ximpanzé”, li estem dient: deixa de fer moviments creuats, i precisament els moviments creuats són els que milloren tant l’equilibri dels hemisferis cerebrals com la circulació sanguínia del cervell. Saben que els ximpanzés no pateixen ictus ni embòlies cerebrals?
Recordo que de jovenetes, al “col·legit” ens deien: “Facin el favor de caminar com senyoretes, no com pageses”. És a dir, havíem de caminar ben rectes, i sense bellugar els braços, i si feia falta ens posaven un llibre sobre el cap i, havíem de caminar sense que ens caigués a terra, jo ho vaig haver de fer algunes vegades… Si us plau!, caminin com els “pagesos” (per qui no ho sàpiga, caminar com un pagès és mantenir el balanceig encreuat de braços i cames mentre es camina), que és com mai hauríem hagut de deixar de caminar, i així mantindrem estimulat i ben regat el nostre cervell.
Els suggereixo alguns exercicis per a estimular els hemisferis cerebrals que poden millorar molt la qualitat de vida i evitar ensurts, i són els següents: marxa creuada, és a dir, caminar com de pagès; badall enèrgic, badallar amb força sense amagar-lo ni frenar-lo, deixar-lo fluir lliurement; escriure o dibuixar amb ambdues mans, primer una i després l’altra, i millor amb llapis que bolígraf; endevinalles de les de tota la vida –com la de: “Una senyora molt assenyorada, que sempre va en cotxe, però sempre va mullada”, qui és? (espòiler: la llengua!)–.
N’hi ha més, està clar, ara bé, tan sols practicant regularment aquests ja notarem com millorem en motricitat, memòria, vista, i farem prevenció d’accidents vasculars cerebrals, perquè caminar més o menys ho fem tots cada dia, oi?
“Un dels primers deures d’un metge és el d’educar les masses a evitar prendre medicines”. William Osler (Bond Head, Ontario, 12 de juliol del 1849-Oxford, Anglaterra, 29 de desembre del 1919), metge. I el deure de tots els que som professionals de la salut.
