Salvador Cardús i Ros
Fa uns dies vaig veure que havien posat uns avisos als contenidors d’escombraries grocs en què es prometien unes recompenses per utilitzar-los. No ho vaig entendre, i em semblava rar i complicat.
No ha estat fins a la informació que ahir divendres ens va donar aquest diari que ho he entès. I, francament, tot plegat em sembla surrealista.
Per començar recordem que –segons diuen– es tracta d’un sistema d’incentius que ha d’afavorir la recollida de plàstics i llaunes. Aquest sistema, anomenat Sistema de Devolució i Recompensa (SDR), funciona així: cal baixar una aplicació de mòbil, i cada vegada que anem a llençar plàstics cal escanejar el codi de barres de cada envàs –un per un–, després escanejar el QR del contenidor, i ja haurem obtingut un “reciclo” –de valor no conegut–, que servirà per afavorir alguna organització social, i que en el cas de Terrassa és Roba per tots, de l’Associació Eco-Inserció i la seva empresa El Per Tots SL, un projecte del qual no he sabut trobar cap informació a la xarxa.
Anem a pams. Per començar, ja és mala sort que les recompenses es diguin “reciclos”, que és una paraula estranya en català. Una vegada més, se’ns aplica una campanya dissenyada en espanyol i que acaba castellanitzant el nostre dia a dia, com si ja no n’estiguéssim prou. Per tant, un suspens a la sensibilitat lingüística d’Ecoembes, la responsable de la campanya, a qui li patina la diversitat de llengües de l’Estat. I poc sentit crític de l’Ajuntament, que no els exigeix aquest respecte.
En segon lloc, no cal gaire imaginació per fer-se una estampa del que hi haurà davant dels contenidors. Si generalment ja és prou complicat posar les bosses plenes de plàstics, brics i llaunes a causa de l’estretor de les boques dels contenidors grocs, ara fem-nos aquesta imatge. Sortim de casa mitja hora abans d’anar a la feina –o d’anar a dormir– per tenir temps per a l’operació. Si són hores punta, compteu amb les llargues cues que s’hi faran. Arribem al contenidor amb la bossa plena. L’obrim amb compte per anar traient envàs per envàs. Hem d’haver agafat el mòbil –no val a deixar-se’l– i obrir l’aplicació. Busquem –si s’ha conservat l’etiquetatge original– el codi de barres i l’escanegem. Llavors escanegem el QR. I cliquem OK. Tornem a agafar un altre envàs, tornem a buscar el codi de barres, tornem a escanejar el QR i cliquem OK. I així, anar fent. Per cert, si heu de llençar una llauna de sardines, primer haureu hagut de guardar l’envàs de cartó on hi ha el codi de barres per escanejar-lo el dia que aneu a llençar-la. Si us plau, porteu guants de plàstic posats –reciclables i amb codi de barres– si no voleu agafar una dermatitis.
Segons la informació que proporciona Ecoembes i l’Ajuntament –per cert, suggereixo al Diari de Terrassa que ens mostri les fotos de la tinent d’alcalde Lluïsa Melgares utilitzant, d’ara endavant, aquest sistema de “recompenses” per als seus envasos de plàstic domèstic–, hi ha 82 municipis espanyols que ja empren aquest sistema. A Catalunya 29, i a Terrassa s’ha instal·lat a 1.166 contenidors.
Diuen que és un èxit. Però no he vist enlloc cap informació objectiva sobre aquest “èxit”. Quants envasos més es recullen dels que abans no anaven al contenidor groc? Tindrem dades dels resultats de l’operació SDR a Terrassa? Els qui no llegeixen el Diari de Terrassa, deuen haver entès res? Algun dia sabrem què n’ha tret Roba per tots? És complicant la vida de la gent com s’estimula el reciclatge? Per favor!
