Jordi Balcells Genè
Voldria compartir amb vosaltres una reflexió sobre el moment actual que vivim, condicionats per les turbulències socials i transformacions profundes en tots els àmbits, que van introduint uns escenaris de canvis permanents que ens impacten.
Estem encara superant una pandèmia dura, no prevista i amb moltes morts. També per sorpresa, ens hem quedat segrestats econòmicament a causa de la guerra contra Ucraïna per part de la Rússia de Putin, amb una evolució incerta i perillosa. Patim, fa ja molts anys, les conseqüències de l’escalfament global del planeta per l’ajornament, incomprensible, de decisions de protecció del medi ambient. No em sento competent per analitzar les causes d’una negligència tan greu per part de països d’influència internacional molt potent. El que compta és la situació extrema en la qual ens trobem i les conseqüències negatives que ja ens afecten molt.
Però sortosament no tot és dolent: hem de celebrar que la capacitat de recerca s’estimula davant de reptes i amenaces. Ho hem constatat amb la rapidesa a aconseguir vacunes contra el coronavirus. I, entre molts altres avenços, hi ha resultats molt prometedors sobre les causes de l’envelliment i de com frenar-lo.
Però permeteu-me centrar-me ara en un altre àmbit en el qual es produeixen innovacions tecnològiques revolucionàries: em refereixo al món de les empreses i organitzacions. Es modificaran procediments de treball i sistemes organitzatius. Els protagonistes dels canvis seran els equips humans, els treballadors, que se’ls exigirà passar del model de pràctiques actuals a un altre de noves i molt diferents.
Permeteu-me remarcar aquí que en tot canvi que afecta persones s’hi ha d’incloure la dimensió humana. Limitar-se als beneficis econòmics que aporta la recerca ens quedaríem només en l’àmbit material, i això podria no respectar els interessos legítims dels quals ho fan possible. Celebrem, en aquest sentit, que Barcelona vulgui impulsar un “hub” de debat sobre l’ètica digital. Bona decisió.
Tornant a l’àmbit empresarial, les estructures productives innovadores que s’imposaran donaran peu a nous itineraris professionals d’especialització qualificada que requeriran un nivell alt de formació. També en quedaran eliminats d’altres de fàcil automatització. El mercat de treball s’encongirà i es farà exigent.
En tots els casos, joves i grans haurem d’evidenciar una habilitat permanent: eliminar, és a dir, desaprendre amb convicció, treure de les nostres rutines aquelles maneres de treballar que han quedat superades per nous recursos, sobretot tecnològics, que introdueixen un sistema més eficaç de desenvolupar l’activitat. Aquest és el nou paradigma que hem d’assumir si volem posar el futur a l’agenda.
Ja ho advertia fa uns anys Tom Peters, un gran investigador de l’excel·lència en les organitzacions empresarials. Peters deia que “en el futur (que ja és present) els equips directius hauran de portar a la butxaca una goma i un llapis: la goma per esborrar processos de treball que van quedant poc operatius i obsolets. I el llapis per anotar els nous procediments. I remarcava: “Dic un llapis i no un bolígraf perquè constantment haurem d’anar esborrant i tornant a escriure altres millors maneres de resoldre reptes i problemes”.
És a dir, ens hem d’adaptar a una nova dinàmica de canvis constants. Això pot limitar oportunitats de treball a persones amb una formació feble o no actualitzada.
Al que deia Tom Peters hi afegeixo també el president de l’empresa tecnològica líder a la Xina: diu que d’acord amb l’actuant inestabilitat i conflictivitat mundial “es preveu una dècada dura i difícil”. I particularitzant-ho en les innovacions que conseqüentment hauran d’afrontar els professionals, ens advertia recentment el rector de la UPC, Daniel Crespo, que “caldrà assumir la formació al llarg de la vida com una necessitat i en un context d’acceleració constant i canvis tecnològics”. En positiu podem dir que Barcelona és una ciutat molt activa tecnològicament.
Davant de totes aquestes valoracions, no hem de badar, cal renovar-se en allò que calgui. Una competència clau que tots haurem de practicar és aprendre a saber “autoaprendre” per guanyar immediatesa de reacció, sense dependència obligada dels centres d’actualització professional.
Autoaprendre exigeix dominar les competències següents: activar la curiositat i la informació, entrenar un llenguatge generós en la comprensió, ser emprenedor i creatiu per experimentar com encarar les noves realitats, i practicar el que Peter Drucker anomena “còpia creativa”, és a dir, aprendre com actuen els millors i intentar adaptar-ho a la nostra realitat.
Òbviament, ha de quedar clar que innovar, desaprendre pràctiques del passat, no disminueix el valor de les experiències professionals fetes i coronades per l’èxit amb procediments que ja han envellit. Són una evidència de bona capacitació en el moment que es produïren i haurien de ser generadores d’autoestima i de reconeixement merescut. El que sí que hem de tenir en compte és no adormir-nos en aquella eficiència guanyada: hem d’assumir les temporalitats del seu valor.
Amics, el món que s’està construint afectarà tots els camps i tots nosaltres com a ciutadans. Per tant, no ens limitem a ser simples espectadors dels nous processos de transformació social, agafem goma i llapis, i recolzant-nos en les nostres fortaleses, observem i aprenguem a gestionar creativament la nostra realitat evolutiva utilitzant els nous i més efectius recursos que puguin estar al nostre abast.
