Josep Ballbè i Urrit
O “garrofes a qui no les pot rosegar”. Heus ací un adagi el rerefons del qual amaga una gran veritat.
Per a citar un fet específic, penso en la gent que viu amargada, sense cap motiu aparent. Fins i tot, sense haver hagut d’esforçar-s’hi gaire, mai no riuen. Farcits de diners heretats –malgrat que tampoc no siguin pas la base de la felicitat– ni tan sols s’entrenen per a oferir –un dia aïllat– un petit somriure al proïsme. Ignoren que aquesta rialla carinyosa esdevé el millor ambaixador d’una persona.
D’uns anys ençà, el servei d’atenció al client d’entitats i administració remarca el principi del tracte amable. Si un funcionari/empleat et presenta un rostre com un estaquirot, està perdent el temps. Al banc, en un comerç qualsevol, en llocs oficials, a la perruqueria, etcètera. Tant costa? L’amabilitat és una actitud de gran importància. No endebades, la pròpia vida –per si sola i sense cercar-ho– ens pot sacsejar amb tristors, dolor, manca de salut o desànims puntuals. Com a il·lustració, triaria l’exemple metafòric tan escaient de la rentadora: tots hi posem la roba bruta… i ens la retorna perfumada i ben neta.
En aquest punt, recordo molt la figura de Santa Teresa de Calcuta. El proppassat dia 5, van celebrar-se els 25 anys del seu adeu. Seva és aquesta sentència, tan escaient: “Que ningú no se t’apropi sense que, en marxar, se senti una mica millor i més feliç”. Tant costa?
Com a antic alumne dels salesians, també tinc present Dom Bosco, el fundador. Se’l coneix com “el sant de l’alegria”. Quan –fa 47 anys– el Papa Pau VI redactà l’encíclica “Gaudete in Domino”, el cità com un dels sants que més havia comunicat aquest carisma. “El jovent tenia la necessitat de saber que, per a mi, l’alegria era quelcom molt seriós. El pati era la meva biblioteca. La joia és una llei fonamental de la mainada. Per tant, totes les festes –sagrades o no– havien d’expressar una forta càrrega pedagògica. Acabaven per parlar al cor”. Segur que, per això, valorava tant el cant, la música, l’esport i el teatre.
“Alegria secreta, alegria incompleta”. La joia i l’eufòria són més plenes i contagioses quan són compartides… O “ailegra amagada, candela apagada”: no serveix de res i no té objecte. Cal fer-la palesa i compartir-la sempre. En cas de no ser així, malbaratem el temps.
