Rosa Ferrer
“La nostra gran feblesa radica a donar-nos per vençuts. La forma més segura de tenir èxit és intentar-ho una vegada més”, Thomas A. Edison.
“Acceptar la nostra vulnerabilitat en lloc de tractar d’ocultar-la és la millor manera d’adaptar-se a la realitat”, David Viscott. Hi ha persones febles i hi ha persones vulnerables, i no és el mateix en absolut. Per això, començo posant la definició que fa de les dues paraules el Diccionari de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. Definició i significat de la paraula “feblesa”. Feblesa (substantiu): falta de caràcter o determinació. Feblesa (substantiu): sentiment de desprotecció. Definició i significat de la paraula “vulnerable”. Vulnerable (adjectiu): [persona, caràcter, organisme] que és dèbil o que pot ser danyat o afectat fàcilment perquè no sap o no pot defensar-se.
Com podem veure, la diferència entre les dues és considerable. Feblesa és un substantiu, vulnerable és un adjectiu. Com diu David Viscott (psiquiatre estatunidenc), com abans acceptem la nostra vulnerabilitat, més fàcil serà adaptar-nos a la realitat.
En canvi, com diu Thomas A. Edison, la feblesa és donar-nos per vençuts, si tenim constància a fer les coses i repetir-les les vegades que faci falta, amb seny, erradicarem les febleses. Per això és tan important inculcar des de petits l’esforç i la determinació per forjar el caràcter i d’aquesta manera poder evitar les pors. Perquè com diu Plató, “podem perdonar fàcilment un nen que li té por a la foscor, la veritable tragèdia de la vida és quan un adult li té por a la llum”. Un infant és vulnerable perquè encara desconeix la vida i, a més, no es pot defensar. Quan un adult té por a tot és per una manca de caràcter, de determinació. Ha tingut molts anys per treballar-ho i, al contrari, de l’infant es pot defensar.
Hi ha una frase de Michael Jordan que personalment m’agrada molt i que crec hauríem d’ensenyar-la i fer-la reflexionar als nostres fills, nets, alerta!, també hauríem de fer-la nostra. És la següent: “La meva actitud és que si m’empenys cap a alguna cosa que creus que és una feblesa, convertiré aquesta feblesa percebuda en una fortalesa”. Com ja saben, Michael Jordan és un gran esportista i com tots els grans esportistes, si volen arribar a fites importants, a més de tenir un cos entrenat i en plena forma, han de tenir una ment positiva i un entrenament important de la cultura de l’esforç. Si l’entrenament del físic és molt important, el de la ment és bàsic per aconseguir les fites marcades.
Ara és quan es pregunten per què tot aquest rotllo inicial. Molt senzill. Ja fa temps que estem rebent contínuament inputs a tots nivells que ens estan fent sentir vulnerables, molt vulnerables, de manera que estan assolint fer-nos febles i atemorits. Ens estan dominant de totes les maneres possibles; en temes de salut des de la pandèmia amenaçant contínuament la nostra salut física i mental. Hem passat de no saber pràcticament res de virus a tenir una sobredesinformació continuada, que si el virus de la Covid, que el virus de la verola del mico, el de la grip aviària, el de la grip porcina, ara la del virus del tomàquet. Com ja he dit moltes vegades, virus, bacteris, fongs, etc. existien abans que nosaltres i sense ells no hi hauria vida a la Terra. Potser el que està passant, i també ho he dit, és que nosaltres els humans ens estem carregant el nostre planeta.
També ens amenacen econòmicament, energèticament, amb els problemes d’addiccions del nostre jovent. No es cansen de fer lleis amb les quals, segons ells, ho arreglaran quasi tot, això sí, anul·lant el pensament crític de tots.
Notícia: “Una llei prohibirà l’accés als menors d’edat als videojocs de cofres de recompensa”, segons diuen els menors creant addiccions als jocs en comprar els cofres de recompensa, que a més quasi sempre són una enganyifa i no els serveix per guanyar i passar pantalla. A mi se m’han creuat les connexions neuronals i he hagut de fer una reinicialització o com diuen ara “reset”, sí, veuran per què, les meves neurones han tret foc formulant preguntes:
Quants menors tenen compta corrent i targeta visa? Els pares no estan assabentats de la despesa dels seus fills? Una llei acabarà amb aquestes compres? No seria millor una bona educació de base amb pensament crític que una llei que, com tantes, molts se les passaran pel forro? Només els videojocs amb “loot boxes” creen addiccions?
En tinc moltes més, però crec que amb aquestes ja podem començar a pensar i posar fil a l’agulla. Definitivament, no ha de ser una llei qui posi límits als videojocs dels nostres infants, preadolescents o menors d’edat, això és feina educativa dels pares i de l’entorn adult dels nostres menors, perquè “val més un exemple que mil paraules”. Vet aquí la importància de la reflexió de Michael Jordan. Si els deixem jugar a videojocs, que, amb mesura, poden jugar, han d’aprendre que guanyar i passar de pantalla comporta un esforç d’estratègia mental. Si no passen a la primera ho faran a la segona o quan en faci cinquanta, però ho faran amb el seu esforç i adquirint habilitats, no pagant perquè els ho donin fet i a sobre els enganyin. Aquí torno a Thomas A. Edison. “La nostra gran feblesa radica a donar-nos per vençuts. La forma més segura de tenir èxit és intentar-ho una vegada més”, això ha de ser una lliçó de vida.
Tinguin clar que tots els videojocs, si no és amb moderació, creen addicció, de fet, ja hi ha especialistes treballant des de fa un temps amb aquestes addiccions amb menors d’edat cada vegada més joves, més nens. M’esgarrifa quan veig criatures de mesos estabornides davant de pantalles, així comencen els problemes de visió i d’addicció, ah, però no molesten!
Ens volen febles, ens volen els més vulnerables possibles per a tenir-nos dominats sota el que ens venen com la seva protecció, les seves lleis, ignorant les necessitats reals i bàsiques de l’ésser humà, segons Abraham Maslow hi ha cinc nivells de necessitats, les més bàsiques es troben a la base, per tant, seran les primeres que hem d’aconseguir. Les més complexes estan a la part alta. No podem passar a un nivell superior fins que no hàgim obtingut les del nivell en el qual ens trobem. Aquestes necessitats són: fisiològiques, de seguretat, d’afiliació, de reconeixement i d’autorealització. No podem arribar a l’autorealització si no desenvolupem el pensament crític i no hi ha cap llei ni cap pantalla que ens faciliti, entre altres coses perquè no li convé, el que ens dona la filosofia i el debat de les idees entre amics, companys, família, etc.
