Antonio Machado
La reforma de les pensions que es va iniciar el 2011 amb Zapatero i que el gener del 2020 va entrar en vigor amb la signatura de CCOO i UGT.
Va ser el preàmbul de tot el que està succeint des de llavors i que ha mobilitzat molts pensionistes de tot Espanya des del 2018.
Ja ens van imposar que per al càlcul de la pensió es passaria d’un període de 15 anys cotitzats a 25 anys, la qual cosa va suposar una pèrdua en el valor de la pensió superior al 5%, afegit amb l’ampliació del període de 35 a 37 anys cotitzats per a cobrar el 100% de la pensió, que també incrementa la pèrdua del valor absolut de la pensió.
Això va entrar en vigor el gener del 2020 i, dos anys després, és a dir, ara, volen tornar a revisar el període per al càlcul a 35 anys cotitzats, és tota una vida laboral. Per a l’objectiu que les pensions cada vegada siguin menys copioses es van inventar l’aplicació de la clàusula de revisió del poder adquisitiu basat en una fórmula de càlcul interanual, aplicant un càlcul de la mitjana ponderada. Aquest nou invent ja s’ha menjat el 3% de pèrdua del valor del poder adquisitiu real del 2021, que sumat al 7% de pèrdua de valor des del 2011, arrosseguem un 10% de pèrdua de valor de la pensió. D’altra banda, ja s’ha consolidat la privatització de les pensions mitjançant la inclusió de les pensions privades d’empresa, i per si no fos prou, el 9 de juliol van aprovar una nova llei, en què es creen els fons privats d’empresa de pensions. És a dir, els diners que fins ara descomptaven de les nòmines a tots els treballadors i que anaven a la Seguretat Social, ara aniran directament a entitats financeres (bancs, companyies d’assegurances, i fons voltor).
N’han donat una de freda i una de calenta amb els increments a les pensions més baixes, però el conjunt de la partida de pensions, que la Unió Europea exigia la seva reducció, José Luis Escrivá ha complert amb el seu objectiu, mentre que els dos sindicats majoritaris de CCOO i UGT li donaven oficialitat a la reforma regressiva.
El següent pas serà l’edat de jubilació, que ja es va modificar en la reforma del 2011 de Zapatero, de 65 anys a 67 anys, actualment vigent, però que abans de finalitzar enguany estarà en 70 anys l’edat de jubilació.
Mentre que l’interès del capital financer és establir un mecanisme perquè les pensions s’apliquin més tard i siguin més barates, objectiu que aquest govern “progressista” està duent a terme, els grans grups empresarials capitalistes estan incrementant els seus beneficis de forma totalment indecent. Mentrestant, el 21,7% de la població està per sota de la taxa de pobresa, i forma part d’aquest exèrcit de reserva que el sistema imposa, per a ells poder tenir subjugat el conjunt de la població treballadora en els seus desitjos de millorar els seus salaris.
Les empreses energètiques van guanyar 11.054 milions d’euros el 2021, un 226% més que el 2020. La gran banca va obtenir en el mateix període uns beneficis de 20.000 milions d’euros.
Mentre que aquestes xifres demostren que aquest sistema està muntat perquè els que més tenen siguin els més beneficiats en els seus comptes de resultats, els treballadors estan suportant una pressió fiscal al voltant del 17%, molt superior al 9% de les grans empreses. Aquesta és la realitat que intenten ocultar amb notícies propagandístiques sobre l’SMI, que s’ha incrementat fins als 1.000 euros en 14 pagues, quan els 15 països més avançats de la UE tenen un salari mínim superior.
El salari mitjà a Espanya se situa en 1.751 euros bruts, repartit en 6,66 milions que van guanyar entre 1.324,20 i 2.221,20. Un altre quasi 5% va guanyar almenys 2.221,20 euros i el 30% restant, quasi 5 milions, va cobrar menys de 1.324,20 euros bruts al mes.
Espanya se situa en el lloc 16 en salari mitjà de la UE, amb 26.832 euros bruts/ any, que oscil·la entre el lloc 1 Suïssa, amb 87.401 euros bruts/any, i el lloc 15 Itàlia, amb 34.032 euros bruts/any. Fet que ens indica una posició de feblesa davant de l’actual situació inflacionista, on Espanya, amb un 10,8%, descendeix un lloc en els 19 primers llocs de la UE, i se situa només per davant de Grècia (11,6%) i Hongria (13,7%).
Cal recordar d’on venim i on anem, i la veritat és que el camí triat ha estat tan “light” que els poders econòmics ja treballen des de fa 14 anys per deixar-nos en la més absoluta misèria amb el beneplàcit d’un poble ignorant i desclassat que només es mou per impulsos, i que no sap distingir entre feixisme i democràcia. Aquest poble és el que vota i marca per on hem d’anar.
L’esforç del capital continua posant al servei de la seva causa enriquidora tots els mitjans que té controlats, mitjans de comunicació com Mediaset (Telecinco) i Atresmedia (Antena3 i La Sexta), incloses algunes entitats socials, sindicals i gran part dels partits polítics.
La ignorància col·lectiva fa que s’oblidi ràpidament els danys causats per l’enemic capitalista. Hem perdut l’esperit col·lectiu per potenciar al màxim l’individualisme com a mesura davant de les agressions del sistema als nostres interessos col·lectius.
Aquest germen infecciós (l’individualisme) s’ha estès a tots els àmbits de la societat civil i ha buidat, a gran part de la població, de sentiments humans que ens portin a compromisos solidaris amb altres pobles. Quan la solidaritat era la font de la presa de consciència (l’internacionalisme proletari) que ens portava a organitzar-nos socialment, el resultat polític era un altre. Aquest fenomen no ha estat intrínsecament com a factor del mateix poble, sinó que forma part de l’evolució sociocultural de la ciutadania, influïda en gran manera per l’abandó de les entitats sindicals i partits d’esquerra davant de les necessitats de defensa de l’obrer, l’estudiant, el pagès, el pensionista i de la ciutadania en general.
Aquest període present i futur a mitjà termini castigarà enormement les economies domèstiques del conjunt de la població espanyola, empobrint-la més, en els sectors més vulnerables, i un d’ells és el dels pensionistes, en què el 70% dels casos tenen ingressos inferiors als 1.400 euros/mes, dels quals un 18% està en risc de pobresa, segons l’INE.
