Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Una de les situacions que més tracto en el meu entorn quotidià és la interacció continuada que tinc amb nois i noies en plena etapa adolescent i també amb els seus pares i mares.
Els primers sovint necessiten que algú els acompanyi en aquest moment de revolució en el qual es troben immersos, i els segons, una mica sobrepassats, també necessiten una llum que els enfoqui la millor manera de comunicar-se amb els seus fills i filles sense parar bojos.
La primera qüestió que cal aclarir és que l’etapa adolescent segurament és el moment de les nostres vides més apassionant i definitiu per tal de poder abalisar de manera sòlida el camí envers l’edat adulta. Un procés maduratiu que sense cap mena de dubte provoca un comportament atrevit, desafiant, impulsiu i reaccionari davant dels protocols dels adults i d’aquelles coses que aquests últims donem per lògiques, coherents i de sentit comú. Els adolescents es troben navegant en un mar d’emocions a la recerca d’aquelles sensacions que els facin sentir grans, poderosos, únics i satisfets. La cerca de recompenses immediates fan que tafanegin, sense por, escenaris que de vegades poden trobar-se fora de les línies vermelles que l’edat adulta ens encotilla. El garbuix d’emocions que apareix constantment en el seu cervell (amígdala) genera un batibull emotiu del qual han de poder destriar allò que els provoca satisfacció, tot i que de vegades vagi en contra d’una presa de decisions més assenyada i polida. Aquesta contradicció emocional necessitarà sempre l’acompanyament i caliu dels pares i mares perquè, tot i que són moments de caos i xoc, sentir-se refugiats en la reflexió tranquil·la dels adults els farà consolidar emocions com la confiança i la determinació, mentre que l’esbroncada permanent els portarà a moure’s sempre a prop de la ira i el rebuig.
Moltes vegades, pares i mares tendim a pensar i actuar des d’una posició bèl·lica, d’enfrontament, amb totes aquelles coses que fan els nostres fills adolescents. La veritat és que les seves habitacions desendreçades, la seva poca constància en les qüestions més domèstiques i acadèmiques i la seva permanent negativa a veure les coses igual que nosaltres no ajuda, però diríem que tot plegat és exactament el que el seu cervell els catapulta a fer. Estan configurant una xarxa de connexions neuronals extraordinària i van saltant de carretera en carretera per acabar de trobar l’autopista de les seves vides, eliminant aquelles que no els interessen (poda neuronal) i consolidant les que poden acabar sent trets de la seva personalitat i comportaments futurs.
Després de l’etapa de l’adolescència, que oscil·la entre els 13 i els 18 anys segons cada persona, les aigües turbulentes de mica en mica s’aniran apaivagant i serà ja en la joventut (aproximadament dels 19 als 25 anys) quan els nostres fills i filles acabaran de modelar actituds més definitives, malgrat que sempre, en el decurs de la nostra vida, podem modificar qüestions que no ens acabin de fer el pes.
Pares i mares de nois i noies adolescents, viviu aquesta etapa de la vida dels vostres fills com el que realment significa per a la seva maduració. Una magnífica oportunitat per descobrir, rastrejar, esbrinar, furgar, escodrinyar, indagar, inspeccionar i aprofundir en els seus entorns inestables i exasperants. Estigueu sempre a prop seu amb la mà estesa per ajudar-los, també per situar un límit en el moment en el qual ells o elles per si sols no s’adonin del perill real que hi ha al darrere. Deixeu-los que s’entrebanquin i que notin que malgrat tot sempre tenen algú en qui poden confiar, aquests sou vosaltres.
