Joan Roma i Cunill
Quin esplèndid negoci, la sanitat privada. Li ha tocat la loteria gràcies a un govern que ha decidit deixar sota mínims la pública.
Si Artur Mas, l’any 2008, va decidir ser l’alumne aplicat en matèria de retallades, els qui l’han seguit han mantingut aquesta voluntat de no refer res del perdut, i deixar que les coses vagin pel pedregar.
Amb l’excusa de manca de professionals (metges i infermeres), a ningú li ha passat pel cap una reforma a fons de tot l’ensenyament universitari, a fi de proveir el doble o triple de professionals els propers 15 o 20 anys. No, massa esforç mental és contraproduent per als qui tenim al capdavant del govern i el treball excessiu produeix maldecaps persistents.
Millor continuar amb la provisionalitat i el victimisme. Al final, tot ho imputen a Madrid, hi hagi motius o no. Tant se val, la qüestió és donar la culpa a algú, i continuar amb el principi etern de “qui dia passa, any empeny”. Si calculéssim els milers de milions retallats a la sanitat pública, des del 2008 fins ara, veuríem el volum de la tragèdia.
I sí, hem de parlar de tragèdia, perquè les coses s’han de dir pel seu nom. Em permeto agafar l’exemple d’una comarca com el Berguedà per fugir de les grans xifres i els grans territoris que podrien diluir les anàlisis.
Des del 2008, els pobles petits (28 dels 31) que conformen la comarca han anat patint retallades, fins a arribar avui dia, en què en ple estiu s’ha decidit deixar-los a tots sense servei directe. Cap facultatiu a cap poble durant els dos mesos d’estiu (del 18 de juliol al 23 de setembre). Qui en necessiti un, que vagi a quatre únics punts de la comarca, amb un o dos facultatius que estaran col·lapsats contínuament.
Si el cas és més greu o més urgent, el malalt anirà al servei d’urgències de l’hospital, que trobarà igualment col·lapsat, fins al punt d’haver d’esperar hores per ser atès. Tot això en una comarca de 40.000 habitants a l’hivern, que passen a ser més de 50.000 els mesos d’estiu, repartits per tots els municipis de la comarca.
Pel que fa al servei d’infermeria i administració, també tots els municipis han patit retallades, d’un o dos dies, respecte al que tenien anys enrere. I la provisionalitat és permanent, fins al punt de no poder garantir cap plantilla completa a cap dels municipis.
I parlem dels serveis bàsics. Si toquem especialistes, la situació és encara més greu, per les carències a totes les especialitats. Així doncs, cap on anem? Sincerament, cap a una sanitat pública sota mínims, i a recomanar més o menys obertament que tothom tingui la seva mútua privada.
No s’ha fet cap esforç per evitar la pèrdua de professionals que marxen a l’estranger, ni per disposar de més facultatius procedents de les facultats de Medicina. Es deixa que la tendència faci el seu fet, sense intervencions externes. Mai ho hauríem dit ni imaginat, però teníem millor sanitat anys enrere que no pas ara. I tot indica que la de demà serà pitjor que la d’avui. Així doncs, amb aquesta gent no hi ha res a fer. Toca canviar de govern. Només amb un govern progressista podrem recuperar la sanitat perduda. Tinguem-ho clar.
