Antonio Machado
El 26 de maig del 2019, l’Ajuntament de Terrassa va perdre els regidors comunistes que des del 1979 van ostentar representació en el ple municipal.
Va ser fins que va irrompre la candidatura municipal de Tot per Terrassa (TxT) de caràcter populista, però que en la seva essència política és la continuïtat de la política del PSC, fins i tot imposant condicions regressives, com va ser el reglament de participació ciutadana que es va reformar a la baixa a l’inici de la legislatura, va mantenir l’estructura d’alts càrrecs que va imposar Pere Navarro, que no podia ser d’una altra manera que posar els amics de la joventut socialista, que han estat xuclant de l’erari públic amb retribucions superiors a les dels ministres del govern central fins que s’han jubilat o ho faran en aquests dos o tres anys. No hem d’oblidar que Jordi Ballart va ser un cadell del PSC, que es va formar dins de la mateixa estructura central del partit a Catalunya al carrer de Nicaragua de Barcelona i que va estar en càrrecs institucionals dins de l’Ajuntament fins al 2 de novembre del 2017, quan dimiteix com a alcalde del PSC per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola als independentistes del procés català. Maniobra ben pensada per a lligar el seu projecte de futur, però sempre pensant en la seva continuïtat en l’àmbit del públic.
El fenomen TxT va absorbir part del vot progressista (27.970), mentre que la resta es va diluir en l’operació unitària sorgida de Madrid entre Podemos i Esquerra Unida més els descafeïnats del que quedava d’Iniciativa per Catalunya, transformada en els Comuns. (4.636+5.113). El PSC en va obtenir 19.634, ERC, 14.262, i Junts, 7.224. El resultat final va ser l’exclusió total de les opcions comunistes.
En aquests tres anys i escaig, han passat moltes coses al nostre país i a la nostra ciutat. Hi ha lluites que continuen vives, a moltes d’elles brillen per la seva absència els que ja s’estan asseient per a decidir en minories una candidatura alternativa al govern actual. Estem quasi en el punt de partida del 2019 i què hem fet des de llavors? Poca cosa, seguim els mateixos en els mateixos llocs. Aquella ha de ser l’alternativa? No, perquè aquests que ja negocien escons estan en minoria social. Tornen aquells que des del Candela, i després apadrinats per Ada Colau, només van fer que posar bastons a les rodes de la majoria.
Una alternativa real d’esquerres per al 2022 hauria de ser el fruit dels treballs realitzats al carrer, pensions, sanitat, habitatge, moviment veïnal, residències gent gran, igualtat… No pot ser que hi hagi membres de partits que en aquests anys no els hem vist per cap trinxera de les assenyalades i ja s’han assegurat una cadira. Ningú parla del programa per portar endavant quan tenim un dèficit d’habitatge social molt significatiu, quan hi ha unes 500 persones grans esperant plaça per a una residència geriàtrica.
L’experiència del 2015 va ser el preàmbul del fracàs del 2019, i hauria de servir de referència a aquells que tornen a l’arena de nou, que ja van fent pública la seva intenció com a Comuns. Els comuns a Terrassa va ser un projecte fallit, com així ho va demostrar el resultat electoral del 2019, per la qual cosa s’hauria de sotmetre a debat ciutadà en quin marc polític volem participar com a esquerra alternativa. Tot això hauria d’obrir un procés participatiu obert a tota la ciutadania que fos el que determinés quin programa municipal cal defensar dins de l’Ajuntament i els que han de formar part d’una llista de candidats representatius de la realitat social de la nostra ciutat. Què hauria de fer el nou equip de govern? En primer lloc, obrir la possibilitat que el col·lectiu resultant s’adaptés als principis que van sorgir del 15M en relació amb la duració del mandat amb la mateixa persona i el nivell retributiu d’acord amb els salaris del conjunt dels assalariats del nostre país.
En referència als serveis a realitzar a la ciutadania des de l’administració local, que ara s’adjudiquen per concurs públic, han de servir per a potenciar l’economia social col·laborativa en el marc cooperativista, creant centres formatius que serveixin per a consolidar serveis de qualitat. El cas del SAD a Terrassa és l’exemple més vergonyós de com es deriva cap a empreses capitalistes que estan en el sector serveis per a incrementar els beneficis dels seus inversors, mentre que els ciutadans que reben el servei pateixen les conseqüències de la nefasta i miserable gestió, a més de permetre que el col·lectiu laboral pateixi les condicions extremadament regressives dels seus drets laborals i salarials. Cal trencar el cercle viciós consolidat a les administracions públiques que derivant un servei públic a la iniciativa privada és millor per a la ciutadania i per al cost econòmic de l’Ajuntament. Crear un centre formatiu específic per als joves en els oficis més comuns a la nostra ciutat, que serveixi d’integració laboral directa. Permetre que en aquest projecte formatiu hi hagi una col·laboració ciutadana de pensionistes veterans en molts oficis i que podrien dotar els joves d’uns coneixements directes de què ara no disposen.
Desenvolupar a l’anella verda un programa formatiu per a joves en coneixements agrícoles i ramaders com a activitat professional principal. Destinar part del sòl rústic al desenvolupament agrícola i ramader en l’organització col·lectiva de cooperatives.
Establir que tota l’estructura de comandament de l’Ajuntament sigui de concurs públic, tant dels treballadors públics com dels ciutadans que compleixen amb les bases establertes al concurs. Eliminar la figura de l’assessor, que només serveix per a tenir militants del partit cobrant dels pressupostos municipals. Cada partit que pagui els seus empleats. Crear una intranet per als treballadors i treballadores públiques de l’Ajuntament perquè puguin aportar les seves experiències professionals per a la millora dels serveis públics, com a garantia que la decisió final de qualsevol servei serà la millor per a la ciutadania. Moltes vegades, quan les decisions les prenen els polítics amb el seu càrrec de confiança, és a dir, dues persones que són desconeixedores de les peculiaritats del servei, normalment solen ser decisions equivocades.
Assegurar el compliment dels jutjats de Terrassa de la moratòria davant dels desnonaments, tal com es regula en el reial decret llei 16/2021 de 3 d’agost, per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge. Assegurar un programa d’habitatge social en el termini de quatre anys. Obligar l’Ajuntament i la Generalitat a comprar habitatges que estan en mans de fons voltor i de bancs. Comprometre’s a disposar d’un banc social de 500 habitatges, disponible per al seu ús.
