Moltes vegades, les ciutats canvien la seva fisonomia a pas lent, sense vertígens ni rebomboris de grans projectes que donen la volta al territori com un mitjó. Sense escarafalls, sense revolucions, com un mantell que modifica la seva superfície amb un plec aquí, i un altre allà, i resulta que anys després el mantell s’assembla poc a l’original. Quantes vegades hem sentit de la gent gran la coneguda frase “com ha canviat la ciutat”? És ben cert que en els últims 40 anys sí que s’han dut a terme sacsejades urbanístiques de transformació, però segurament tampoc en l’època d’aquelles obres faraòniques es tenia la consciència del significat ulterior d’aquells moments. Ara passa una cosa similar, i el desenvolupament del sector de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas n’és un exemple. Acabada ja pràcticament la demolició de les naus i urbanitzada la via pública, s’obre pas un nou repte al Segle XX. Can Colomer n’és un altre exemple. A poc a poc, el que semblen simples plecs esdevindran instants de la lenta confecció d’un mantell nou i en la base per al següent.
