Joan Carles Folia, Coach Advanced Life
Nombroses recerques mostren que el 90% o més de la població tenim obsessions alguna vegada en la nostra vida.
Tan perjudicial és per al nostre cervell i per derivació per al nostre organisme estar pendent de posar una rentadora quan només tenim una peça de roba bruta al cistell, com passar l’aspirador quan veiem una engruna de pa, només una, a terra. Hi ha persones que fixen alguns comportaments d’acord amb un sistema de rituals que fan que aparentment se sentin més còmodes, segures i fins i tot ufanoses i vencedores. Res més lluny de la realitat. Aquests pensaments amb estructura de cercle viciós s’instal·len de forma molt intensa en el nostre cervell i llancen unes àncores que són difícils de moure, fent-nos realment dependents de patrons que ens poden devorar, convertint-se en una patologia. Compta perquè hi ha impulsos obsessius (TOC) que poden desbocar-nos per complet.
Aquí recordarem la història del Ramon que es va trobar al seu amic Pere al mig de la Diagonal de Barcelona movent els braços efusivament. Quan en Ramon li va preguntar al seu amic què estava fent, en Pere li va respondre que espantava els dracs que el volien atacar. En Ramon li va fer saber que en aquella via urbana de la ciutat no hi havia dracs, era impossible, i la resposta d’en Pere va ser que semblava clar que la seva estratègia de moure els braços havia funcionat.
És cert que hi ha una predisposició genètica a ser més o menys obsessius, però tot sembla indicar que la pedra filosofal rau en la capacitat que tinguem cadascú de nosaltres en saber torejar aquests pensaments que poden acabar per alterar els nostres comportaments i emocions. Així doncs, reconèixer i acceptar que som obsessius en alguna cosa serà la primera pedra per construir l’edifici de la solució final. Aquest serà el moment de començar a treballar sota la consigna que el cervell no identifica si allò que li arriba és realment real o imaginari. L’estímul ( els calçotets bruts a la roba del cistell) poden ser detonadors de dues recepcions diferents en el nostre cervell. A/ “Ostres, hi ha roba bruta, he de posar la rentadora”. B/ Només hi ha uns calçotets bruts, esperaré que el cistell estigui ple”. Es força probable que per manera de ser o per educació rebuda (experiències de l’entorn) hi hagi persones que accionin la connexió A, i segurament moltes altres persones activin la connexió B. Si analitzem la situació des d’un enfocament estrictament neutral, sembla més lògic des d’una perspectiva d’estalvi energètic, de llum i aigua, que esperar que el cistell estigui ple o gairebé ple és més adient que anar posant rentadores cada vegada que apareix una peça en aquest mateix cistell. A més, aquesta segona opció també ens obliga a estar sempre amb un estat d’alerta (del cistell) que ens provoca, segur, estrès i dependència. Objectivada la situació estem a punt doncs de decidir quina serà la connexió que volem se’ns activi davant l’estímul. Aquesta presa de decisions no serà automàtica en el cas dels que estaven acostumats a connectar-se a l’opció A, per tant, per poder fer el canvi d’opció hauran d’obligar al seu cervell a passar per un entrenament. Quan apareguin els calçotets al cistell s’haurà de fer una seqüència de pensaments similar a la que us proposo: Mira, ja han aparegut uns calçotets al cistell de la roba bruta.
Aquests calçotets son uns dels molts que tinc al calaix. Si rento la roba gaire sovint s’espatllarà molt aviat.
No cal que posi la rentadora, d’aquesta manera estalvio aigua i llum i la rentadora em durarà més temps.
Quina emoció més “xula” haver de decidir quins calçotets em poso.
Caldrà que repetim aquesta seqüència de pensament cada vegada que tinguem uns calçotets al cistell.
He volgut posar un exemple còmic de com podem inhibir una obsessió que ens ha de servir per saber que a través dels pensaments podem orientar els comportaments, també les emocions i al final de tot el procés canviar algunes de les coses que ens traven la nostra vida, coses més importants que uns calçotets bruts al cistell. Vaig a posar una rentadora que tinc el cistell de roba bruta a vessar.
