Antonio Machado
El passat 26 de juliol va ser el Dia dels avis i àvies. Membre de la família imprescindible en molts aspectes de les necessitats del grup familiar al voltant dels nets, i, per què no, a les necessitats econòmiques de la llar.
No fa tant, davant l’agressió social de la crisi financera del 2008, la pensió de l’avi va fer possible molts plats calents a moltes taules del nostre país. L’avi va tornar a casa des dels centres geriàtrics per aportar la seva pensió.
Després, el 2020, va venir la pandèmia i els avis i les àvies van ser presa fàcil de la Covid, que se’ls emportava en la més absoluta soledat. Mentre es trobaven confinats a la seva presó assistencial. Avui tot això són dades estadístiques que no passen de ser comentades per alguns polítics com a bumerang contra l’adversari.
La realitat és que els avis són un col·lectiu desemparat per tots els que haurien de ser els seus protectors davant la pèrdua de les seves capacitats intel·lectuals i limitacions de mobilitat física. Sobretot pel que hauria de suposar una gestió integral de les seves necessitats. No basta amb l’acció dels serveis socials municipals.
Així ho vam entendre alguns activistes del Moviment per unes Pensions Dignes (MPD), i el 2019 vam fer propostes des del nostre espai públic a les concentracions dels dilluns i en reunions amb l’ajuntament. Vam preparar un document en què desenvolupàvem la nostra proposta, que consistia en un servei integral que tingués presència física a cada districte, i des del qual pogués accedir qualsevol persona gran de la zona per a presentar les seves raons i donar-li resposta.
Això que era l’essència de la proposta, avui dia continua sent paper mullat. Perquè l’únic que volien aquests de TxT, i abans els del PSC, era la fotografia del servei. No en van fer ni cas, després d’una pandèmia mortal i una política “carronyera” en la disponibilitat econòmica pel servei, continuen donant pals de cec amb el que volen fer. Ara han fet públic que amplien el servei al centre cívic President Macià “a veure si hi van usuaris”. A part de l’oficina que van instal·lar a l’edifici del carrer de Sant Ildefons, 8, al centre Anna Murià. Fent proves pilot com si fos una empresa comercial. Però no fent una campanya a tots els barris explicant aquest nou servei i recollint les necessitats dels usuaris.
Terrassa té 36.965 pensionistes (el 18,5% de la població, dades del 2020), dels quals 17.981 persones tenen més de 74 anys. Aquest col·lectiu suposa 5.280 persones per districte d’edats entre 65 i més de 85 anys, amb una escala de necessitats que s’incrementen a partir dels 74 anys (són el 8,15% de la població), amb una assistència més continuada. A partir dels 85 anys són 6.128 persones de les quals el 66,92% són dones, moltes viuen soles, amb problemes de mobilitat seriosos, a edificis antics sense ascensor, que acaben fent vida permanent en el seu habitatge perdent tota relació social. Amb aquestes dades queda clar que la proximitat entre la llar de l’avi i el punt d’atenció municipal ha de ser molt important.
L’atenció de la gent gran ha de ser atesa amb personal especialitzat amb els temes que afecten el col·lectiu, dintre del que són les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC). L’atenció bancària és ara una urgència que algú des de l’administració local hauria d’intentar millorar, i sense assumir costos aquest ajuntament com demanaven els bancs. La sanitat, en l’actual situació amb Mútua de Terrassa, en la seva estratègia expansionista en l’àmbit privat, que afecta enormement l’atenció primària, on s’ha perdut la comunicació entre l’avi i el metge de capçalera, és una altra situació greu per als ciutadans.
El suport en la gestió telemàtica que necessiten moltes persones grans i que no tenen l’oportunitat d’algú proper que els ajudi en temes relatius amb les administracions (local, autonòmica i central). Tasca que es podria fer compartint temps i espai amb gent jove als centres cívics. És important que la ciutadania més vulnerable estigui protegida en els seus drets i deures.
En les prestacions socials a rebre, destinades a combatre la vulnerabilitat personal, la gent gran pot ser que tingui dret a la renda garantida, si la seva pensió estigués per sota de la renda prevista per al 2021. Això l’administració no n’hi dirà d’ofici, però l’administració local sí que pot fer un treball informatiu.
Respecte a la integració emocional de l’avi amb la comunitat, seria molt interessant que pogués compartir les seves experiències professionals amb gent jove, dintre de l’espai públic dels centres cívics. Tot això va molt més enllà del que planteja el Consell Municipal de Gent Gran, que l’únic que saben fer tot l’any és veure com organitzen la Fira de la gent gran per anar a ballar i exposar els seus treballs manuals.
Aquesta nova estructura hauria de ser la receptora de totes les partides econòmiques que directament o indirectament vagin destinades a la gent gran en els pressupostos municipals. L’eix central d’aquest nou servei hauria de ser atendre totes aquelles qüestions, que siguin o no siguin competència directa del municipi, però que aquesta administració pugui desenvolupar les funcions d’assessorament o intermediació necessàries per a satisfer l’atenció a les pensionistes. A més, hauria d’assumir un paper mediador entre el municipi i les altres administracions, amb un suport molt actiu dels serveis socials d’aquest ajuntament.
També hauria de fer un treball de fiscalització de les residències concertades, on hi haguera representació dels familiars dels usuaris en el marc de l’associacionisme ja existents (com les AMPAS) i que tinguis un òrgan central representatiu dels usuaris per a coordinar les deficiències des del municipi cap a la Generalitat. L’òrgan municipal podria continuar sent el Consell Municipal, però amb molta més capacitat representativa i que rendís explicacions als grups de l’oposició als òrgans de govern.
Finalment, s’ha d’informar els avis de l’existència d’aquest servei, de quines qüestions es pot aprofitar i anar donant informació en un butlletí a repartir a cada districte, que podria ser totalment digital per als que disposin de WhatsApp.
