Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
El papa Francesc ha escollit aquestes paraules del Salm 92 com a lema per a la II Jornada dels avis i la gent gran, que celebrarem el pròxim dimarts 26 de juliol, festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els pares de la Verge Maria segons la tradició cristiana.
L’any passat, el papa va voler instituir un dia d’agraïment i reconeixement per dedicar-lo a la gent gran. En el missatge d’aquest any, ell mateix parla com a persona gran per valorar especialment tots els fruits que es poden continuar aportant des d’una vellesa viscuda com una benedicció de Déu i no com una condemna inexorable que arriba amb el pas del temps i per a la qual mai no s’està prou preparat.
El pontífex, després de queixar-se de la cultura del “descart”, que també pot afectar la relació amb la gent gran, valora especialment els fruits que poden aportar en el context actual de la nostra situació social i eclesial, i fa referència a la cultura de l’esforç i la superació de les dificultats al llarg de la vida, de la tendresa amb què s’ha de viure la relació amb els altres, o d’una vellesa activa també a través del conreu de la vida espiritual, la vida interior, la relació amb Déu i la vivència eclesial a través dels sagraments.
Les paraules de Francesc em fan pensar en les persones grans que estan vivint la seva ancianitat des d’un compromís amb l’Església i la societat, com són, en molts casos, els que tenen cura dels seus nets i els ajuden a viure la fe, transmetent les seves pràctiques de pietat, ajudant-los a resar, fent-los conscients de la presència del Senyor, tenint present Déu en la vida ordinària. És un motiu per agrair-los el seu compromís cristià a la família.
Però aquest compromís també el constato a la vida eclesial. Quan visito les parròquies, sigui per confirmar o celebrar alguna festa, veig com a moltes comunitats la gent gran és molt activa i ells són col·laboradors en els diversos serveis a favor dels altres, en el culte, assegurant els actes de pietat, atenent les persones, ajudant com a voluntaris a Càritas, sempre disponibles per al que es pugui necessitar, o formant part de grups de reflexió i formació com ara Vida Creixent. La seva experiència acumulada al llarg dels anys i el fet de disposar de més temps són una ajuda important per sostenir i acompanyar un bon nombre d’activitats parroquials.
Aquests dies, que alguns ja han començat les vacances i d’altres estan a punt de fer-ho, us convido a celebrar aquesta Jornada amb un profund agraïment a aquells que ens transmeten la vida, la fe i la seva saviesa profunda, a tenir present aquesta celebració a les parròquies i moviments, a través de la pregària i el reconeixement i també a saber tenir gestos de tendresa i proximitat amb aquelles persones en aquests dies de més tranquil·litat en què també poden agrair una atenció i una dedicació que els faci conscients que, amb els anys, les seves vides van donant més fruits als ulls de Déu i dels altres.
