Salvador Cardús i Ros
Hi ha setmanes en què és difícil focalitzar el comentari setmanal en un fet precís. Ja fa temps que Terrassa és una ciutat gran –encara li falta una mica per ser una gran ciutat–, i els grans projectes de futur se sumen a les grans realitats de present que queden expressats en esdeveniments de present.
Només per posar uns exemples -l’exhaustivitat no cabria en aquestes ratlles-, començaré pel projecte urbanístic que dimarts ens feia conèixer aquest diari i que l’Ajuntament impulsa pel barri del Segle XX. Si la proposta es converteix en realitat, els propers anys canviarà profundament no tan sols la fesomia d’entrada a la ciutat, sinó que en modificarà el seu paper social i econòmic, i introduirà nous equilibris al conjunt de Terrassa i comarca. Òbviament, es tracta d’una transformació que anirà compassada amb els esdeveniments de caràcter general que condicionen l’economia mundial. Però és en períodes de crisi que, en lloc d’arronsar-se, cal aprofitar-los per anticipar-se al futur. I, en aquest sentit, aquest projecte arriba en un bon moment i serà una bona pista d’aterratge per als temps millors que, tard o d’hora, arribaran.
Un altre cas d’èxit, aquest en el terreny esportiu, és la celebració de la Copa del Món femenina de Hockey. A més d’haver impulsat una renovació necessària de l’estadi de futbol, el mundial ha portat gent d’arreu del món a Terrassa i l’ha projectada cap enfora. L’esdeveniment és esportiu, però amb prolongacions urbanístiques, culturals i turístiques. Són celebracions que desborden la seva pròpia naturalesa i que acaben tenint un impacte econòmic de primer ordre. Un cop acabi el mundial aquest cap de setmana serà l’hora dels balanços més enllà dels esportius, i segur que seran positius.
En el terreny de la cultura popular i comercial, seria mesquí no comentar la celebració del festival Maleducats. No és un terreny en què em senti còmode, però no se’n pot negar la rellevància. En discutiria alguns aspectes com ara si un festival amb tanta força comercial i popular necessita ser subvencionat. Espero que els balanços econòmics ho justifiquin i que per a la ciutat hagi estat, finalment, una font d’ingressos. Em preocupa, però, que la llengua que s’hi parlarà reduirà el paper del català a l’anècdota. I desitjo que la concentració humana que s’hi preveu no generi massa problemes de seguretat. Però, sigui com sigui, és una expressió del món que tenim, que cal observar amb atenció, i del que Terrassa no tan sols no n’està al marge, sinó que hi és present amb força.
I, finalment, per completar el panorama de la setmana, és imprescindible esmentar la celebració dels Premis Cambra de Terrassa. Es tracta d’un acte de reconeixement a l’activitat econòmica més rellevant en el seu àmbit territorial que transcendeix la comarca, amb una notable presència al nord del Baix Llobregat. Els premis posen de manifest que més enllà d’un món polític atabalat -per dir-ho suau-, hi ha un teixit econòmic que s’espavila en internacionalització, innovació, sostenibilitat i lideratge.
Una realitat empresarial habitualment molt discreta, però sobre la que s’aguanta tota la resta. En aquest cas, a més, va ser una celebració reivindicativa, amb humor -i un punt de mala bava-, per denunciar una vegada més l’escàndol de la B-40.
Terrassa, ni que sigui fent ziga-zagues, va passant de ser una ciutat gran a una gran ciutat.
