Carles Codina Verdaguer, professor de Ciències socials d’ESO i batxillerat a l’institut Montserrat Roig de Terrassa
Continuem. La disjuntiva de la qual parlava la setmana passada entre els dos models educatius, és a dir, entre l’innovador i el conservador, ha arribat al batxillerat.
El curs 2022-2023, el 1r de batxillerat ja incorporarà les modificacions curriculars. És una qüestió que fa temps que està a debat. Alguns opinem des de fa una pila d’anys que la subordinació dels dos cursos postobligatoris a les PAU (Proves d’Accés a la Universitat) és i ha estat contraproduent per a la formació i educació de la nostra joventut d’entre els 16 i els 18 anys.
L’etapa educativa del batxillerat està absolutament condicionada per la selectivitat. Els exàmens memorístics i profundament especialitzats encara són la pedra angular del batxillerat, cosa sorprenent si tenim en compte que la LEC (2009) ja preveia que els estudis de batxillerat havien de ser competencials. Però es tenia clar que fins que la selectivitat no fos competencial la llei era paper mullat.
El nou currículum té elements molt positius, com ara la possibilitat de fer un batxillerat generalista no especialitzat, de manera que l’alumnat no condiciona el seu aprenentatge segons els cinc itineraris clàssics (científic, tecnològic, humanístic, social i artístic), sinó a partir dels seus interessos. Alhora, s’afegeixen matèries optatives que permeten incorporar el treball globalitzat, també anomenat aprenentatge basat en projecte/problemes (ABP). Les queixes dels apocalíptics no s’han fet esperar: incorporar aquestes optatives implica reorganitzar l’horari i la disminució en la dotació horària d’altres matèries, el rigor disminuirà i l’alumnat, entre altres mancances inassumibles, no sabrà analitzar una subordinada adverbial. Crec sincerament que aquesta mena de queixes arrosseguen tuf de naftalina. D’altra banda, el que sí que podem retreure al nou currículum, i a l’espera de saber com seran les PAU, serà el sistema de puntuació, ja que la ponderació per a l’accés a la universitat o els cicles formatius continuarà sent una nota del 0 al 10 (o al 14 si t’examines d’un extra de matèries) amb decimals. Malgrat les qüestions a resoldre, és una bona notícia fer del batxillerat una etapa educativa amb entitat pròpia, avaluada competencialment i que valori la maduresa i evolució de l’alumnat, i que no sigui exclusivament la porta d’accés a la universitat com ha estat sempre.
El batxillerat és sovint refugi del sector conservador del professorat. Alguns fugen de l’ESO per por, a la recerca de la pedra filosofal del coneixement que es troba a la postobligatòria, i exerceixen la seva especialitat com si sempre haguessin estat alumnes d’excel·lent, sense voler entrar en la casuística de l’alumnat, sense veure en l’alumnat que no abaixa el cap la possibilitat de lideratges, aplicant una normativa restrictiva que envia alumnat a recuperar trimestres amb una mitjana de 4,49 (és un exemple tristament cert), o que obliga alumnat a repetir 2n de batxillerat amb una matèria suspesa.
El batxillerat canviarà a partir del nou currículum, però sobretot a partir de la nova selectivitat. Alhora, fa temps que els camins d’accés als estudis postobligatoris han deixat de passar pel batxillerat, tot i que encara és el camí triat majoritàriament. La formació professional és cada vegada més una opció més prestigiosa, sobretot els cicles superiors, i la gran diversitat de possibilitats professionalitzadores ajuden a trencar el domini del batxillerat com a estudis d’accés al món laboral.
El nostre jovent es mereix poder mirar el futur amb garanties. Però no amb la mirada posada cap al mercat laboral, cosa que ja vindrà, sinó amb garanties humanes. L’escola no és una institució que prepari per al món laboral. Punt. Permet desenvolupar habilitats i competències que en el futur dels infants i joves els seran fonamentals per enfrontar-se al món, i el món laboral en forma part.
Però la funció de l’escola és socialitzar-se, aprendre amb els companys i companyes, gaudir del plaer d’aprendre, adoptar hàbits saludables de treball, aprofundir en els coneixements i la capacitat d’anàlisi, i establir relacions sanes i igualitàries sense diferència de sexe, gènere, identitat de gènere, raça, religió o qualsevol biaix discriminatori. Com diu Josep Ramoneda, la societat del futur serà integradora o no serà. Fem que l’escola ajudi que ho sigui.
