RAMON BOSCH
A la sèrie “The Big Bang Theory” hi ha un deliciós diàleg entre Sheldon Cooper i un seu amic, estan discutint, em sembla recordar, sobre herois de còmic i l’amic li diu al Sheldon que està “molt equivocat”.
Sheldon li contesta que el fet d’estar equivocat és binari: o ho estàs o no ho estàs. L’amic li replica tot dient: “Si et penses que el tomàquet és una verdura estàs una mica equivocat, si et penses que és un tubercle, estàs molt equivocat”. Em sembla adequada aquesta distinció per definir la posició d’ERC sobre la ronda Nord i la B-40, no és que estiguin una mica equivocats, no, és que estan molt equivocats o, per dir-ho a la manera de Josep Rull, tossudament equivocats, perquè el seu error, la seva manca de visió en aquest tema ve de lluny, de fa gairebé vint anys.
Recordo un ple de l’Ajuntament en què em va tocar fer de portaveu del grup socialista perquè Jordi Laboria era de viatge. Ramon Arribas, aleshores cap d’ERC a Terrassa, hi va presumir del fet que el seu grup havia aconseguit treure de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos Generals de l’Estat la partida corresponent a la realització de la B-40, li vaig contestar que no entenia que el fet d’impedir que vinguessin diners per a infraestructures tan necessàries per a Terrassa fos un motiu per presumir i que la realitat era tossuda i el temps el faria adonar del seu error. Em vaig equivocar, la realitat és tossuda, però ERC encara n’és més! L’amic Arribas ara es dedica a plantar tomàquets al Montseny, però ERC persevera en el seu error.
Des de fora, costa molt d’entendre per què s’han ficat en aquest embolic. Per què, quan hi ha un pacte tancat entre el Govern de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments de Terrassa i Sabadell ERC se’n despenja i més en un context en què es viu com un greuge, ERC inclosa, la poca execució dels pressupostos per a infraestructures que l’Estat dedica a Catalunya. És que tots van pactar d’amagat d’Esquerra i aquesta no se n’ha assabentat fins que ja estava tot fet? Costa de creure. És que els que se n’han assabentat a última hora són els grupuscles ecologistes que sempre han estat papallonejant al voltant d’ERC i, més concretament, d’ERC de Sabadell? Això tindria més versemblança i potser és a això al que es referia Salvador Cardús en el seu article de dissabte passat quan afirmava que en aquest afer “hi ha d’haver altres raons que no són les que es donen”.
Quan Ramon Arribas dirigia la secció local d’aquest partit, ERC tenia tres regidors i no era una alternativa de govern. Era una bona estratègia fer d’altaveu dels interessos i de les reclamacions d’unes determinades minories per adquirir més visibilitat. Ara Esquerra està al govern de la ciutat i la seva candidata té possibilitats de ser alcaldessa l’any que ve. Continuar amb la mateixa estratègia no sembla gaire brillant. Un partit que aspira a tenir l’alcaldia l’any que ve pot anar contra l’interès general i contra les demandes reiterades de tots els sectors econòmics de la ciutat? El sentit comú diria que no, però la realitat demostra que sí. I això ens porta a la gran pregunta: vol realment Esquerra assolir l’alcaldia d’aquesta ciutat o prefereix continuar fent de bugadera de Jordi Ballart per no haver d’assumir les seves pròpies contradiccions?
