Joan Roma i Cunill
Un noi (25-30 anys, 80-90 quilos) decideix deixar bocabadades les seves amigues i es llença d’una vintena de metres a un gorg, amb el resultat d’haver de trucar al 112, i activar dos helicòpters, un vehicle de bombers, un de Mossos i els efectius de l’Ajuntament.
Cost aproximat del rescat? Més de 20.000 euros.
Una dona, de mitjana edat, compra sabates de muntanya, i decideix estrenar-les al Pedraforca. Arribada a dalt, comprova que li fan mal i no s’atreveix a baixar. Activa el 112 perquè enviïn un helicòpter. Cost aproximat: més de 7.000 euros.
Uns nois fan l’aposta de llençar-se al mar, malgrat que oneja la bandera vermella. Dos d’ells tenen greus dificultats per tornar, de manera que s’activa el servei d’emergències, per anar-los a salvar. Cost? Quant val la vida d’un socorrista? Uns altres, amb patinet, s’endinsen i el mar els porta lluny de la costa. Activat el salvament, els retornen a lloc. Cost aproximat: més de 10.000 euros.
Un aprenent de parapent vol demostrar aptituds especials, i acaba perdut lluny enllà, on l’han d’anar a rescatar. Cost aproximat: més de 6.000 euros.
Per terra, mar i aire veiem cada any centenars d’imprudències, algunes especialment estúpides que podien haver acabat en gran tragèdia. Els qui estan o hem estat al capdavant d’ajuntaments, en podríem fer un llibre sencer: sortides amb canalla, malgrat anuncis de fortes tempestes, campaments molt mal muntats, bivacs en llocs inundables… esquiar fora pistes, escalades amb material de tercera mà, o sense experiència, baixades per torrents sense protecció adequada… No cal seguir.
Durant anys, vam estar discutint i proposant que les imprudències s’havien de pagar. Al final, es va aprovar el decret legislatiu 3/2008 de 25 de juny, el qual estableix els costos a imputar per actuacions en cas de rescats. Fixa 41,80 euros per unitat i hora per als Bombers. 54,25 euros per unitat i hora per a vehicles. I un import de 3.151,30 euros per unitat/hora per a helicòpters.
Doncs bé, a preguntes del diputat Cristòfol Gimeno (PSC), el conseller d’Interior ha contestat que entre els anys 2015 i avui, s’han obert set expedients. Sí, sí, heu llegit bé. En set anys, set expedients, dels quals s’han pagat dos, quatre més estan en via executiva, i un es va estimar el recurs presentat, i es va suspendre.
Increïble, però cert. El govern de la Generalitat no actua en compliment de les seves competències i funcions i llença un terrible missatge cap a la gent. Feu el que us doni la gana, quan i com us vingui de gust, que trucant al 112 us vindrem a rescatar, de forma gratuïta, encara que posem en perill la vida dels rescatadors. Pitjor, impossible.
Avui dia, el 99% de les imprudències les paguem entre tots. No solament no imputem les despeses als imprudents, és que ni tan sols els castiguem. Poden tornar-ho a fer, l’endemà mateix. Això no pot ser. Ha d’haver-hi un canvi radical de forma immediata perquè molta gent creu que té dret a fer el que li doni la gana, posant en perill vides dels equips de protecció i emergències, a banda de costar molts milions a les arques públiques.
Soc conscient que alguns expedients seran de llarg recorregut, però no pot haver-hi impunitat per als infractors de normatives clares i generals. No podem llençar missatges de despreocupació, i gratuïtat, a boletaires ocasionals, esquiadors imprudents, nedadors aprenents o escaladors de cursos per Internet.
Les persones han de ser conscients de les seves limitacions, del material que porten, de les condicions climatològiques, de l’entorn, etc. No és acceptable, com s’ha fet fins ara, la no persecució de les imprudències comeses. No les hem de pagar els qui no les hem comès.
