Josep Ballbè i Urrit
Diuen els meteoròlegs que, enguany, estem suportant l’estiu més plumbi des del 1965.
Si se m’accepta la brometa, tant de bo que –a tots aquells que els manca un bull– la calor els acabi de redreçar i coure! Pel que sembla, són una munió. Sornegueries a banda, “a l’estiu, tota cuca viu / a l’estiu, per l’ombra, i, a l’hivern, pel sol, aigua d’estiu, xirriu, xirriu / La perdiu xiula i canta dins del niu / el sol viu i fa dibuixos sobre el riu”.
La paremiologia ens ofereix un ventall ampli de dites molt escaients. N’hi ha un munt més per a afegir: “Cuca d’estiu, mentre té sol, fa la viu-viu / d’amoretes no es veiu a l’estiu ni de mal govern a l’hivern / del sol de l’hivern i dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu / a l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment / a l’estiu, tavernera. A l’hivern, fornera / qui maldiu de l’estiu, no sap el que diu / si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara. I a l’estiu, d’esquena / la pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred…” En tenim per a triar i remenar. Amb totes elles, espero motivar i enlairar l’estat d’ànim dels lectors.
La cantarella del canvi climàtic sembla que no agafa força ni sacseja prou el cervell d’aquells que duen les regnes d’un món cada cop més desgavellat. Fa de mal dir, tot i que ja ens ho trobarem, tots plegats, tard o d’hora! D’una manera o l’altra, l’estiu hauria de ser una bona època per afrontar tot allò que no vàrem poder cloure durant el curs. “Juny comença l’estiu: tot riu i tot viu”. És una ocasió immillorable per recuperar el bon hàbit de la lectura, procurant viure l’oportunitat de noves experiències: com retrobar-nos amb vells amics, compartint converses sucoses i motivadores. Aprendre a dosificar el consum dropo de continguts audiovisuals d’una qualitat prou esquifida i dubtosa. La mesura del temps perdut ignominiosament ens hauria de remoure la ment. En aquesta tessitura, trobo que hi ha un darrer parell de refranys, molt adients: “A l’estiu, la formiga surt del niu / Qui a l’estiu de la seva joventut dropeja, a l’hivern de la vida famoleja”.
Contràriament a aquesta actitud, encara et topes amb gent que oblida una idea bàsica: “La peresa és mare de la pobresa”. D’aquesta, em preocupa l’econòmica, malgrat que em fa por i em neguiteja molt més la intel·lectual. A veure, doncs, si aprofitem l’estiu!
