JORDI BALCELLS Gené, director d’Aula Actual
Escriure sobre el valor del talent considerat com l’actiu intangible més important que tenim els humans sempre és motivador.
Estimular-lo i omplir-lo de contingut, fent-lo, a més, sensible als valors humans, esdevé un gran generador d’esperança en el camí cap a un nou món en què, pel que fa al poder del talent, es preveuen grans possibilitats. Les innovacions en les quals ja està treballant la neurotecnologia podran dotar-lo de dispositius que multiplicaran les seves capacitats espectacularment En aquest sentit, hi ha molt camí per a córrer. Certament, també comporta riscos ètics que s’hauran d’afrontar. Els superpoders que governen el món podran utilitzar aquestes amples possibilitats per condicionar la realitat a favor dels seus interessos. Però si som capaços de crear aliances de talents qualificats impregnats de valors humans, si més no, podran crear nuclis d’influència amb capacitat crítica per poder denunciar-ho i defensar-se millor dels efectes negatius.
El talent és el motor important que articula la nostra vida mental. El talent és energia i és la que facilita els processos d’aprenentatge que porten a l’acció, ja que el que compta no és només saber, sinó saber aplicar el fet après per fer possible el desenvolupament global de la persona i gestionar bé la seva vida.
Si el talent és tan determinant, penso que és interessant saber quins condicionants positius el poden fer fort salvant-lo de fets i situacions que li podrien restar energia i inclús inhibir la seva capacitat de funcionament.
Partiré de l’estructura de continguts que ens aporten Henry Wallon i el mateix Jean Piaget, dos grans experts en l’anàlisi de la intel·ligència. Ells han verificat que el talent no està format només per les capacitats cognitives, sinó que també inclou la dimensió emocional, i tenint en compte que som éssers amb necessitat d’interacció amb els altres, les emocions es concreten mitjançant la comunicació compartida. Això el fa ric i li dona molta capacitat d’actuació. Però a la vegada també el fa més vulnerable.
L’experiència que motiva aquestes reflexions s’inicia en l’encàrrec fet fa uns anys a Aula Actual de la CONFAVC per part de la Fundació AGBAR per ocupar-se, entre d’altres, de la identificació i preselecció d’alumnes d’entorns econòmicament precaris que finalitzen el batxillerat amb rendiment alt, donant-los la possibilitat de ser candidats a optar a les beques universitàries que ells atorguen, intentant evitar pèrdues de talent ric de possibilitats.
La recerca es fa en barris amb situacions socials complexes: molt atur, moltes famílies de cultures foranes que han viscut processos migratoris complicats, i també molts professionals que malauradament accedeixen a treballs poc qualificats i poc remunerats. En resum, és un alumnat que ha de viure i sobreviure amb tota aquesta problemàtica generadora sovint d’ansietat, que fa molt vulnerables moltes famílies que pateixen aquesta situació.
Els professors de vuit instituts de les característiques descrites ens presentaren 19 alumnes que han acabat el batxillerat amb resultats molt destacats en nivell. Tots ells i elles provenen de famílies immigrades, que opten per carreres tecnològiques. N’és l’objectiu. Cal dir que domina el % de noies en el grup.
Vull destacar que mentre que la mitjana general de noies que opten per cursar aquest tipus de carreres que solen tenir continguts difícils és del 30%, el grup preseleccionat, sumat amb els 20 ja becats, és del 62%. I els bons resultats que elles aconsegueixen res té a envejar als dels nois. Val la pena realçar això perquè es tracta d’invitar les noies a no tenir por. Se’n sortiran.
Retornant a l’experiència que comento, a l’entrevista individual que vaig fer a tot el grup, em va impressionar la seva alta qualitat intel·lectual i humana, impactava el nivell de seguretat les seves argumentacions, l’energia mental es feia visible als seus ulls brillants que projectaven autoconfiança i molta il·lusió per poder iniciar estudis universitaris en especialitats tecnològiques.
La pegunta que em feia és: d’on treuen aquests nois i noies la potència d’aprenentatge per obtenir tan alta qualificació en quasi totes les matèries?
La hipòtesi, que espero que els experts la pugueu compartir, crec que es fonamenta en els factors següents: en primer lloc, l’energia potent d’aquests talents tan qualificats els dona força per aguantar l’estrès emocional de la problemàtica que els envolta. En segon lloc, és l’amor incondicional que reben dels seus pares. En el contacte amb ells vaig poder veure la seva capacitat estimar, ho donen tot. És l’amor i certs valors el que els aglutina i els reforça com a família. Sense això, la potència del talent es podria ofegar. Pel que he observat, aquesta manera de ser és semblant a la dels pares dels actuals becats. Ho conec bé per la responsabilitat que tinc amb ells des d’Aula Actual, d’ajudar-los per ajudar-los a entendre i donar suport als canvis mentals que experimentaran els fills/filles becats en anar construint la seva nova identitat.
En els candidats també hi ajuda l’autoestima propiciada pels bons resultats que obtenen i que els dona el reconeixement dels companys i dels seus pares.
I, finalment, crec que cal destacar la implicació professional i humana dels equips de professors, que em consta que saben anar més enllà del deure docent, fent-los sentir capaços de superar obstacles, donant-los suport en hores baixes, valorant molt la seva tenacitat de no tirar la tovallola en moments crítics i reforçant el sentiment que “jo me’n puc sortir, malgrat les dificultats”.
Penso que la majoria d’aquests factors es poden fer possibles en moltes altres situacions encara que les capacitats intel·lectuals no siguin tan destacades si no hi falta cap dels altres factors.