Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Ahir, l’Església va celebrar la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Amb aquesta expressió, els cristians fem referència al misteri de Déu mateix, al misteri del seu ésser. I si en podem parlar, tot i ser un misteri, és només perquè Ell mateix ens ho ha revelat.
Ahir, l’Església també va celebrar la jornada Pro Orantibus, és a dir, per a aquelles persones, els monjos i les monges contemplatius, dedicats a Ell només, a pregar pel món, a lloar-lo en lloc nostre, de tots aquells que hauríem de fer-ho i no ho fem com caldria i preguem especialment avui també per ells.
Com diu Sant Pau a la carta als Romans, els homes, amb la raó natural, podem arribar al reconeixement de l’existència de Déu, d’un Déu creador i ordenador de tota la creació: “D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades” (Rm.1, 20).
Però arribar a conèixer el misteri més íntim de Déu, que són tres persones en un sol Déu, això ningú mai no hauria pogut imaginar-ho, ni pensar-ho, ni descobrir-ho si no ens ho hagués revelat Ell mateix.
Perquè ha estat Jesús qui als evangelis ens ha deixat la presentació més profunda de Déu mateix, de qui és i de com és Déu. Que Ell, Jesús, és el Fill, i que, per tant, hi ha un Pare, i que hi ha un Esperit Sant. I són diversos els moments en què Jesús ens ha parlat d’aquest Déu que només ell coneix.
“Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar” (Mt.11, 27). De fet, el va revelar en moltes ocasions, contínuament amb la seva vida i les seves paraules, encara que hi ha alguns moments especialment importants com quan en el seu baptisme al riu Jordà diu l’evangeli: “Tot seguit, mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Mc 1, 10).
Però pensem què pot significar que Jesús comparteixi la seva vida, la seva intimitat, el seu ésser descobrint allò més íntim que porta al cor, compartint-ho amb nosaltres, què podem entendre que significa això? Segurament, tots entenem que quan una persona fa això és perquè hi té molta confiança, molta estima, i fins i tot molt d’afecte, d’amor, en definitiva.
Això és el que ha fet Déu amb nosaltres, amb els homes que ha creat. I així tota la revelació ha arribat al seu moment culminant en enviar-nos el seu mateix Fill: “En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món” (Hb.1, 1-3).
Recordem que Jesús, abans de deixar aquest món, abans de l’Ascensió, digué als seus deixebles: “Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. (Mt 28, 19-20).
Ahir, l’Església va celebrar aquest misteri de la Santíssima Trinitat. El misteri d’un sol Déu en tres persones que s’estimen i ens estimen, perquè Déu és amor. Un misteri d’amor i d’intimitat, un misteri que ens manifesta la confiança que ha dipositat en nosaltres.
