Governar implica prendre decisions. Algunes vegades, aquestes decisions es poden consensuar amb la ciutadania, entitats i institucions de qualsevol àmbit. I altres vegades, aquest consens no podrà arribar, i la decisió s’ha de fer de forma unilateral assumint totes les conseqüències per part del governant. En l’àmbit de l’economia, abans de tirar endavant qualsevol projecte, una empresa ha de fer múltiples anàlisis de costos, d’impacte, d’implicacions, de calendari… Tot ha de quedar tancat. No es pot deixar res a l’atzar ni a la improvisació. Qualsevol error es paga amb diners. A l’administració pública hauria de ser el mateix. Quan es prenen mesures, hauria de ser amb el convenciment que no hi haurà marxa enrere, perquè s’ha planificat, aportarà un benefici calculat i es millorarà la vida als ciutadans. Evidentment, hi pot haver errors i imprevistos, però mantenint un full de ruta inequívoc. I això hauria de servir per solucionar les retencions de l’AP-7, les multes de l’illa de vianants, l’aturada de les obres de la B-40 o la gestió del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics.
