Josep Ballbè i Urrit
Que dura fins que no peta”. Heus ací un adagi més que –tal com dic jo– la clava al mig del clatell.
Diu una veritat com un temple. El trio com a títol, d’acord amb una notícia dels darrers dies. La premsa “rosa” omple pàgines amb la separació d’un futbolista d’elit (en Piqué, del Barça) i la cantant colombiana Shakira. Separar-se és prou “normal” al món actual i em dona peu a bastir aquesta columna.
El munt d’hores de “teleporqueria” que es consumeixen al país fa més que por. Mentrestant, els titulars dels Ministeris de Cultura i Consum i el mateix president del govern es fan l’orni. Ja els deu estar bé que el nivell mental del personal faci figa. Que visqui ensopit. Amb aquest serial, hi haurà qui deu estar més content i entretingut que un gínjol.
“De prometre a complir, hi ha molt a dir”. Que els ho refreguin a un munt de polítics que s’escalfen la gola en campanyes electorals del tot teatrals. Més aviat semblen xerrameques de mercadal. Després, fàcilment passen de tot. Sovint, a la gran majoria només els sedueix assolir una trona. Costa molt quadrar el cercle al voltant que “el que és promès sigui atès”. De fet, “prometre no fa pobre”. Motiu pel qual la paraula donada, amb la qual antigament se segellaven acords i pactes –àdhuc amb una sola encaixada de mans– cada cop té menys valor. Ja ho diuen dos refranys més: “Fets i no paraules” o “fes el que jo dic, però no et fixis en allò que jo faig”. Té delicte!
Tibant de termes d’oratge, “el prometre és núvol i el donar és pluja”. En el sentit que “el prometre és voluntari i el complir és forçat”. Cada cop es fa més difícil que allò que és promès sigui atès. Si realment s’estima algú, ésser fidel és fàcil. Però, la carn és dèbil. “Del dit al fet, hi ha molt trellat”… Davant la dificultat de mantenir un compromís, clouré la meva reflexió amb un pensament doble. D’una banda, la fermesa d’un llibre. Malgrat ser un element inanimat, “no hi ha un amic tan lleial com ell”, segons el novel·lista Hemingway. De l’altra, sempre s’ha dit que l’humà no coneix l’abast de la fidelitat fins que té un gos. No deixa de ser curiós que ens hagi de colpir el cervell un animaló. Els humans tenim molt a aprendre d’ell.
Ben segur que aquesta historieta de flirt no acabarà bé. Ella potser el perdonarà, sense oblidar la relliscada. Si hagués estat a l’inrevés, ell les podria oblidar, però no perdonar. Mentrestant, la TV “crema”.