Antonio Machado
El 1977 es constitueix la societat Alkantara Iberian Exports, entre Manuel Prado y Colón de Carvajal, amic i home de confiança de Juan Carlos I (el seu representant), i Adnan Khashoggi, traficant d’armes i home de confiança del príncep Fahd d’Aràbia Saudita.
Junts formen la mercantil Triad International, que ostentarà el 50% del capital. Per part espanyola, l’altre 50% és finançat amb fons públics de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), que posa el 25%, i FOCOEX (Foment del Comerç Exterior), del Banc Exterior d’Espanya, però operant des de Panamà, que posa l’altre 25%. La constitució d’aquesta mercantil es fa fora dels àmbits de l’Estat. Es constitueix a Londres el 6 de juliol del 1978. Seguidament, comencen a operar en el mercat de venda d’armes. El gener del 1989, l’INI decideix dissoldre Alkantara a causa de l’escàndol per la imputació de Khashoggi en el cas Aniran-Contra, per la venda d’armes a l’Iran, violant l’embargament, per finançar els mercenaris que combatien al Govern de Nicaragua (1985-86). Però abans de ser imputat, Khashoggi passa el negoci d’Alkantara al traficant d’armes d’origen libanès Abderramán El Assir.
El 1989, El Assir negocia amb Rabat la venda al Marroc de set avions de transport CN-235, fabricats per Construccions Aeronàutiques (CASA). Aquesta operació suma la quantitat de 7.700 milions de pessetes. Aquesta operació suposa una comissió de 1.500 milions de pessetes, que paga l’Estat espanyol. Aqueixa comissió es reparteix entre El Assir, Manuel Prado (en representació de Joan Carles I) i Zourab Tchokotua, amic íntim del rei emèrit Joan Carles I. El Assir continua captant compradors d’armes i aconsegueix un nou contracte per un import de 62.000 milions de pessetes, que es reparteix en les empreses espanyoles productores. Aquesta comissió reporta 12.500 milions de pessetes que paga l’Estat espanyol a El Assir, Manuel Prado (en representació de Joan Carles I) i Zourab Tchokotua.
Manuel Prado i Tchokotua creen la societat Trévol SA, domiciliada a Suïssa, amb l’objectiu de diversificar el risc en la gestió dels guanys fraudulents per la venda d’armes. Aquesta societat està en la boca del cercle empresarial pròxim a Joan Carles I, tots saben que darrere Manuel Prado hi ha Joan Carles I. És un assumpte conegut que els mitjans de comunicació imposen un silenci absolut. Els posa a treballar en la compravenda d’armes d’Alkantara Iberian Exports Ltd, el 1984 és l’exportadora d’armes més gran d’Espanya, aconsegueixen el contracte més elevat amb Egipte, per valor de 22.000 milions de pessetes. Per a facilitar l’operació de compra al govern egipci, se li concedeix aqueix capital mitjançant crèdits blans des de les entitats públiques espanyoles d’ajuda al desenvolupament exterior. El 1985, Egipte suspèn pagaments en plena crisi financera internacional i mai va pagar aquells crèdits a l’Estat espanyol. Les empreses fabricadores espanyoles van cobrar tot el que estava facturat, i els socis d’Alkantara es van embutxacar les seues comissions milionàries íntegres. Espanya, deu anys després, haurà de condonar a Egipte 18.800 milions de pessetes.
En aquest últim acte delictiu, es veu clarament l’ètica del rei Joan Carles I quan de l’operació de venda d’armes l’Estat acaba assumint, dels 22.000 milions entregats com a préstec, pèrdues de 18.800 milions, que paguem tots els espanyols mentre els comissionistes s’embutxaquen la seva milionària comissió. La complicitat de l’alta burgesia en els delictes del rei queda constatada en aquesta informació, per la qual cosa s’entén millor per què ací han robat i continuen robant tot el que es pot. Converteixen Espanya en el seu negoci on l’Estat, com a tal, no veu ni un euro. Joan Carles I, rei d’Espanya, el 1980 envia dos missatgers (Manuel Prado i Zourab Tchokotua) a Aràbia Saudita per a demanar-li un préstec a la monarquia saudí, la qual li concedeix un per valor de 100 milions de dòlars (uns 7.500 milions de pessetes). Convertint-se el crèdit a cost zero en 17.000 milions en quatre anys. Aquests diners vas ser dipositats en un compte de Sogenal Banque de Ginebra.
El cas Gürtel va deixar al descobert l’entramat d’evasió de capitals enduriment al voltant d’un compte amb el nom d’Assolellat. Aquest compte creat el 1995 a l’entitat bancària Crédit Suisse pels gestors financers Marcel Hagger i Arturo Fasana té com a objectiu desviar la seua fortuna a un bon nombre de milionaris i empresaris espanyols. En les investigacions de la Brigada de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), es descobreixen vinculacions amb possibles testaferros, que el fiscal suís Yves Bertossa ja apuntava a l’emèrit, mitjançant el “broker” suís Arturo Fasana o Dante Canonica.
