Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Si haguéssim de trobar tres característiques que diferencien el llenguatge humà del de la resta dels animals serien, d’una banda, la capacitat d’emetre sons amb un contingut simbòlic: les paraules amb significat, d’això en diem semàntica.
També la capacitat de combinar les paraules per a construir frases amb diferents significats, que seria la sintaxi. I, per últim, el llenguatge com a mitjà de comunicació d’un subjecte a un altre per transmetre el coneixement i així entendre millor el món, i d’això depèn la continuïtat o no de l’espècie i també la seva perversió.
La paraula més utilitzada a la història de la humanitat ha estat el “jo”. Aquest pronom personal de primera persona del singular, amb el qual la persona que parla fa referència a ella mateixa per prendre consciència de la seva pròpia existència i de la seva relació amb el medi. El jo com a protagonista de l’acció i també com a visió individualista, egocèntrica i poc solidària de la nostra posada en escena. Tenim la necessitat de marcar territori, d’explicar les nostres històries i de fer valer les nostres opinions. El jo per damunt del que és global i col·lectiu, fent de la nostra societat un món individualista i competitiu.
La segona paraula més utilitzada a la història de la humanitat és el “no”. Aquest nom masculí expressa refús, oposició o resposta negativa a alguna cosa demanada. Els homes i les dones tenim tendència a tenir massa actituds contràries a moltes de les circumstàncies i dels escenaris que la mateixa vida ens presenta. Molta visió negativa del flux d’esdeveniments que un dia rere l’altre anem encarant.
Segurament, aquestes dues paraules, el ”jo” i el “no”, per elles mateixes ja ens plantegen una realitat força ancorada en oferir-nos a la vida d’una manera menys complicada, més oberta, senzilla, altruista i, finalment, fluida. Passar-ho tot pel filtre del ”jo” o bé del “no” ens fa persones més travades i plenes de manies davant la simplicitat del viure, persones amb comportaments tòxics per a nosaltres mateixos i per als qui ens envolten. Un canvi en la nostra manera de parlar aportant paraules més properes al “tu” i als altres i també al “sí” i al llenguatge positiu ens acostarà a tenir un pensament més acollidor i tolerant que finalment ens portarà també a comportar-nos d’aquesta manera més gratificant emocionalment.
La manera de parlar de la gent no deixa de ser una expressió del seu tapís emocional i de la seva manera d’enfocar les situacions quotidianes. Utilitzar permanentment el “jo” i el “no” és el resultat de petits o grans traumes que ens han portat a filtrar el món des de la nostra perspectiva egoista i rancuniosa de la nostra experiència i relació amb l’entorn, segurament injusta i desagraïda. Parlar des de la negativitat i l’egocentrisme ens situa en el tren del malestar permanent perquè no donem opció a entendre que les coses flueixen per elles mateixes i que si les compartim amb la resta i busquem la part positiva amb un “sí”, tenim moltes probabilitats de canviar les coses i trobar el benestar i l’equilibri amb allò que vivim.
La gent positiva gaudeix de la vida, la gent negativa la destrueix.
