Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Molts joves, nois i noies de les nostres famílies i de les nostres parròquies i comunitats cristianes es disposen a entrar en la recta final del curs i dels exàmens i estan pensant en l’estiu que s’apropa.
M’adreço avui especialment a ells però també a tots, encara que ja no siguem precisament joves, almenys pel que fa a l’edat. Perquè per a tots és època de retre comptes per tants dons que hem rebut a la vida.
Vull recordar que l’estiu passat els vaig convocar al pelegrinatge diocesà que tindrà lloc del dia 1 al 7 d’agost d’aquest any, i que culminarà amb la Trobada Europea de la Joventut, la PEJ, a Santiago de Compostel·la.
Però, tant als joves com als que ja no ho som, us vull recordar que la vida cristiana també és un pelegrinatge. Sant Pau va començar el seu quan, anant de camí a Damasc per portar cristians a la presó, es va trobar amb el Senyor, que ell no coneixia encara i –després de caure a terra– va escoltar aquestes paraules: “Aixeca’t i sigues testimoni del que has vist”. I aquest és el lema precisament del pelegrinatge d’aquest estiu a Santiago. Podem i hem de sentir adreçades a nosaltres també aquestes paraules.
Per a sant Pau començava un pelegrinatge que duraria tota la vida, per a nosaltres, joves i grans, aquestes paraules ens han de ser una empenta en el camí que ja hem començat i que durarà també tota la vida.
Perquè per anar a Santiago cal aixecar-se i emprendre amb ànims el camí. I per a ser cristians hem d’aixecar-nos també i sortir de nosaltres mateixos, de les nostres comoditats, de les nostres mandres, vergonyes, pors, del que ara se’n diu la nostra zona de confort. La vida és camí, pelegrinatge que ens ha de dur fins a l’encontre amb Crist, i, encara que no el veiem, Ell camina amb nosaltres també.
Aixecar-se és deixar els destorbs que ens fan difícil caminar, els lligams que ens impedeixen avançar, deixar-los enrere per poder anar cada dia més lleugers, lliures, sense pesos que ens ho impedeixin. Això és el que hem de deixar com a passat.
El present és aixecar-se cada dia i caminar, i cada dia pot ser nou perquè el podem fer nou nosaltres.
En el futur ens trobarem un dia amb el Senyor i el veurem, però no nosaltres sols, sinó amb tots els germans, amb aquells que coneixem i estimem i aquells que no coneixem.
I com a sant Pau, a nosaltres ens diu també el Senyor: “Sigues testimoni”. La nostra vida, la nostra fe, la nostra actuació és el testimoniatge que farà brillar la llum enmig del món.
