Joan Carles Folia, Coach Advance Life
No acostumo a escriure sobre temes que tenen a veure amb la política. Crec que no mereix gaire la pena dedicar el meu temps i el dels meus lectors a aquest segment de la població.
Malgrat que sempre manifesten la seva vocació de servei públic i de lluita pels interessos de la totalitat dels ciutadans i ciutadanes del planeta, la realitat és totalment oposada. Millor que ells vagin vivint en la seva bombolla d’enganys i contradiccions, mentre nosaltres anem funcionant malgrat les seves trifurques i subterfugis. Ja des de l’antiga Grècia, on el procés de transformacions que va patir la societat grega va impulsar els canvis polítics cap a una participació més gran. Tant és així, que es va concedir una significativa intervenció als ciutadans. Llàstima que aquests ciutadans fossin els de més poder econòmic instituint-se una plutocràcia, i només a Atenes i Esparta altres ciutadans de nivell mitjà van poder introduir-se dins del món polític per, en molts casos, acabar sent pervertits pel poder.
La política va per lliure i acaba per desconnectar del que és quotidià de la gent. Manté una estructura de comandament vinculada a l’aparença i al domini de l’oratòria que no filtra en cap cas l’assoliment dels objectius plantejats.
En les últimes setmanes, hem pogut assistir bocabadats al xafogós espectacle de la tornada del rei emèrit de l’Estat espanyol per la porta gran entre banderoles i crits de devoció, que han omplert les terres gallegues de Sanxenxo. Un cap d’Estat inviolable malgrat haver estat acusat i pràcticament demostrat, tot i l’arxivament de les seves causes, d’haver rebut comissions milionàries, haver guardat diners en comptes opacs amb targetes i testaferros adherits, sense voler entrar en temes de caràcter més personal que malbaraten una imatge prou crepita i decaient. A un altre costat del tauler polític d’Espanya, o potser al mateix, ens apareix la desimboltura del comissari Villarejo. Un senyor que dona la imatge perfecta del que ha estat, i encara continua sent, la mostra d’un estat que sempre ha viscut sota l’ombra de la ultradreta rància i manipuladora.
Un xantatgista professional que disposa d’un arsenal d’enregistraments com a documents incriminatoris a tota una classe política i benestant que el titllen de mentider. Dos personatges, l’emèrit i Villarejo, que si no els coneguéssim com a reals i presencials, no sabríem com inventar-los. Amb tota la merda que aquest senyor ha arribat a dir i amb totes les converses que hem escoltat, no n’hi ha prou per engarjolar un munt de polítics i dirigents com la Sra. Cospedal, l’expresident Rajoy i una llista interminable de mentiders i vividors sense cap mena d’escrúpols? Doncs no, al final entre tots ells es tapen les vergonyes perquè és l’única manera de mantenir amb solvència el càrrec, l’estatus o la bossa dels diners.
M’explicava un company que a l’exercici de la renda de l’any 2020 va cometre una errada en la desgravació d’un immoble. Aquesta badada li suposava un cost en contra de 147 euros respecte al resultat que li sortia a pagar en aquest ajust de comptes amb l’estat. Ell va pagar 483 euros i detectada l’errada li suposava haver de pagar 630 euros. Tres avisos amb amenaça de multa va rebre perquè fes la regularització.
Enteneu per què la política s’allunya dels ciutadans? Jo de gran vull ser rei emèrit o Villarejo, o potser millor que no.