Antonio Machado
El dia 21 de maig va tornar Juan Carlos I, ve amb l’aval de la fiscalia de l’Estat, però la llista de delictes és immensa.
Aquí intentem fer una exposició bastant completa del que es coneix pel treball que han fet Ernesto Ekaizer en el seu llibre “El Rey al desnudo“.
Aquest fet històric, emmarcat en la Transició espanyola, va ser imposat pel franquisme per a poder perpetuar el poder econòmic i polític, heretat des d’aquell règim assassí, que va sotmetre a més d’un milió d’espanyols a règim d’esclavitud com a treballadors presoners (utilitzats en multitud d’obres públiques i privades en benefici de les empreses concessionàries), mentre assassinava a altres 150 mil i els feia desaparèixer en 2.500 fosses comunes. Aqueixa nova classe franquista formada per una classe política i una altra econòmica que van creuar els seus destins per a afermar el seu poder en la nostra actual democràcia.
Coneixedors de la nostra història, de la qual, desgraciadament els Borbons, porten des de 1683 usant els seus drets, impostos al poble sota el jou de la repressió. Suportats des dels pilars de l’analfabetisme i la ignorància. I callats des de la fam estructural. Mentre es dedicaven al plaer amb les seves concubines, i a incrementar permanentment la seva fortuna, ja fora amb el tràfic d’esclaus, amb la seva participació en negocis en les colònies, o cobrant comissions pel petroli o l’AVE de la Meca.
D’altra banda, en la nostra traïda transició, van salvar el “cul” tots aquells que van estar 42 anys assassinant, robant, torturant. Que es van mantenir hivernant durant els 20 anys primers de la democràcia davant el tsunami socialista, mentre el poble s’embriagava de paraules de democràcia que li deien els mateixos que mantenien als poderosos en els seus privilegiats llocs de comandament.
Ara aquells jutges i militars estan en la seva major esplendor, representats per VOX amb 52 diputats. Atacant tot allò que va ser la base per la qual les forces democràtiques van acceptar la Llei d’Amnistia de 1977, i amb això van hipotecar la nostra “memòria històrica”. Van continuar amb sentències als polítics del “procés”, o d’Euskalherria. Les sancions a la llibertat d’expressió, les sentències sobre violència de gènere, la manipulació política de la justícia.
Aquells militars que fan declaracions feixistes en manifestos confirmats per més de mil militars.
Que s’esplaien en els mitjans de comunicació cridant a “salvar Espanya”, i a enaltir la figura de Franco. Com el tinent coronel Francisco Bendala Ayuso, el General Francisco Beca Casanova, i uns mil més. Mentre això passa què fa el Capità General dels tres exèrcits, Felip VI? Calla com un “puta”. Per què? Perquè sap que són majoria en l’exèrcit, com ha denunciat el tinent coronel José Ignacio Domínguez, un dels pocs militars que s’ha declarat constitucionalista. Membre de la UMD (Unió militar democràtica) des de finals del franquisme.
Sentir aquells militars en els mitjans de comunicació analitzant Espanya com una pel·lícula en blanc i negre, on si no penses com ells ja eres un comunista-marxista. Expressió que utilitzen per a continuar alimentant el missatge de la guerra civil i la dictadura sobre els “rojos”. Qualificatiu tan ampli que poden reduir el diccionari a unes poques paraules més en aquest sentit. Fa més de 80 anys que identifiquen rojos com a sinònim de comunistes, maçons, separatistes, homosexuals, assassins, marietes, lladres, etc.
En aquest marc polític institucional torna el pare de la criatura, Juan Carlos I, després de 2 anys en el seu Golf Pèrsic, autoexiliat sota la protecció d’un règim monàrquic basat en l’islamisme “sunita“, realitat obscena basada en la primacia de l’home sobre la dona, de l’àrab sobre la resta de la població migrant que són els que treballen en condiciones d’esclavitud. Després que la casa reial espanyola s’assegurés que la fiscalia de l’Estat ordenés l’arxivament de la causa oberta pel fiscal suís Yves Bertossa, en agost del 2018, per la fortuna milionària de l’emèrit incrementada pels 100 milions de dòlars rebuts d’Aràbia Saudí, mitjançant la trama de Panamà de Dante Canonica y Arturo Fasana, gestor del compte del rei emèrit de la banca Mirabaud a on va anar a parar els 100 milions de dòlars transferits a Corinna Larsen (amant de Juan Carlos). Però encara resta aclarir, davant de la justícia espanyola i europea, de la resta dels seus negocis delictius per tot el món.
