Jordi Serrano
Aquests dies se celebra el 50 aniversari del Grup d’Esplai Eixam de Rubí, està aviat dit: mig segle.
L’Eixam neix l’any 1972 a la parròquia de Sant Pere, de fet ja feia alguns anys que s’hi realitzaven activitats de lleure infantil i juvenil. Va ser cabdal la tasca que hi va fer el capellà Blai Blanquer que amb un esperit molt actiu va ser sempre molt sensible a animar grups de ciutadans al voltant d’activitats culturals i de lleure. A l’entorn d’aquelles activitats es movien persones que després ha tingut rellevància com Miquel Llugany, alcalde de Rubí l’any 1979 o Joan Manuel Tresserras conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Fins l’any 1989 el grup feia les activitats a la parròquia de Sant Pere, però l’esplai va créixer molt i van buscar un espai més gran. El 1989 i es trasllada de lloguer en una local al carrer Molí 21 en la Plana del Castell. Aquest local és l’antiga fassina, és a dir, un espai on es destil·laven els vins de les vinyes que depenien del Castell de Rubí.
La propietària volia vendre el local tant si com no l’any 1997. La venda del local significava la sortida del grup i probablement la seva fi. Eren dies d’incertesa i aquesta llarga incertesa generava crisi. I en aquestes el grup demana a la Fundació Ferrer i Guàrdia si podem fer alguna cosa. En aquells dies jo n’era el director. Amb l’enyorada Gemma Martín, en aquells dies vicepresidenta de la Fundació vam anar a veure la propietària. La qüestió era que volia vendre ràpidament perquè era molt gran i volia tenir diners per viure sense neguits econòmics els darrers anys de la seva vida. El problema era que tenia ofertes amb quantitats superiors i que els dirigents del grup d’esplai no tenien capacitat d’assumir una responsabilitat d’aquesta dimensió. En diverses trobades amb la iaia venerable vam descobrir que ella coneixia molt a Blai Blanquer i al saber que jo n’era el nebot, de fet el meu segon cognom és Blanquer, tot va fer un gir. Va dir que féssim una oferta i tot i que era inferior a altres, va decidir vendre-ho a la Fundació per tal que el grup d’esplai hi continués. Recordo encara el dia que la Gemma i jo anàvem a entregar una quantitat apreciable en concepte d’arres. A punt de tocar el timbre de la porta de casa la iaia, ens vam mirar i algú dels dos va dir: i si marxem? Era molta responsabilitat i molts diners.
Recordo també com per saber com estava l’estructura del local ens va ajudar el que en aquells dies era un dels arquitectes estructuristes del Liceu. Era un gran tipus que, enamorat de la seva feina, ens ajudava sense pràcticament cobrar. Recordo saltant per veure com fimbrejaven els forjats de la fassina. També recordo que al registre de la propietat vam descobrir que hi havia una càrrega senyorial del senyor del Castell de Rubí que en aquells dies requeia, em sembla, en el Marquès de Sentmenat. Vam aprendre que en comptes de liquidar aquestes relíquies medievals, el Parlament de Catalunya les havia actualitzat!
En aquests dies de celebració aporto un petit record de moltes hores, moltes gestions, molta responsabilitat d’una gent jove que va ajudar a fer possible la pervivència del grup d’Esplai Eixam, un dels grups amb més història d’Esplais Catalans la federació laica i progressista de Catalunya.
