Ferran Pont i Puntigam
Després de quasi tres mesos de guerra, les denúncies, les sancions i les pregàries que molta gent hem fet no han assolit l’efecte volgut.
El tan necessari alto el foc no arriba. Continua, doncs, aquesta guerra cruel, insensata i inútil, tal com ho ha denunciat reiteradament el Papa Francesc. A Ucraïna la gent pateix molt, amb massa víctimes i amb tota mena d’edificis i d’instal·lacions destruïts. Avui bona part de la població civil no té cap altre remei que viure enmig de sang, suor i llàgrimes.
Per intentar sortir del pou on s’ha caigut, és urgent tornar a les negociacions tot buscant possibles punts d’acord. Per això fan falta persones idònies, prou agosarades i amb prou prestigi social perquè puguin fer de mitjanceres entre les parts en conflicte. Hauran de ser persones benemèrites disposades a sacrificar-se i a comprometre’s a treballar en favor de la pau, persones amb un prestigi abastament reconegut provinents de la societat, de la política, de les esglésies, etc.
A Ucraïna, en una primera fase, les persones mitjanceres haurien de treballar per aconseguir un alto el foc que posi fi immediatament a una guerra que mai havia d’haver començat. Si no som capaços de parar la lluita ara, el que serà més probable és una autèntica massacre de la població civil, sense cap mena de respecte als drets humans de tothom. En una segona fase, s’hauran de recuperar els protocols de Minsk de l’any 2014 i trobar maneres de portar-los a la pràctica. Els territoris del Donbass han de tenir estructures que tinguin en compte el pluralisme de les seves poblacions.
Les sobiranies absolutes dels estats han fet i encara fan molt de mal. La dramàtica realitat, amb guerres com a Ucraïna i a altres parts del món, demana una autoritat supraestatal capaç de frenar abusos. L’experiència demostra que les Nacions Unides i el Tribunal Penal Internacional no són suficients per garantir la pau. Tots els pobles del món mereixen ser respectats, sigui amb un estat propi o sigui amb un estat plurinacional que agrupi els diferents pobles. Una bona convivència arreu del món no és gens fàcil, però cal fer l’esforç d’entendre’s els uns amb els altres.
Tot i les grans dificultats d’avui, cal mantenir sempre l’esperança. Segur que hi ha persones idònies per fer de mitjanceres, però cal que siguin valentes i que s’atreveixin a fer un pas al capdavant. Urgeix assolir un alto el foc a Ucraïna i afrontar els altres conflictes que malauradament hi ha al món. És hora de superar el concepte de sobirania absoluta que en el passat han tingut els estats, fent i desfent dins i fora del seu territori.
Avui necessitem autoritats supranacionals efectives i institucionalitzar sobiranies compartides. Si Déu hi ajuda, i amb l’esforç de moltes persones de bona voluntat, segur que es podrà fer realitat l’anhel de trobar persones i maneres per fer possible una pau generosa i una millora de la convivència arreu del món.