Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“Com la terra, que per rica que sigui no pot donar fruit si no es conrea, la ment sense cultiu tampoc pot produir”, Sèneca. I la ment, sens dubte, es cultiva fomentant el pensament crític.
Oh, sorpresa! Han trobat virus i bacteris a les verdures ecològiques, el que m’estranya és que no hi hagin trobat caguetes d’ocells, cucs, caragols, que n’hi ha i no necessiten microscopi per veure’ls. Està clar que n’hi ha! Malament si no n’hi hagués. Com ja he dit altres vegades, de virus, bacteris, fongs i d’altres espècies microscòpiques n’hi havia abans que l’espècie humana existís, i si ells desapareguessin, el món i els humans ens extingirien, ja que ells fan que puguem tenir un sistema immunitari que funcioni, què gràcies als fongs coneixem els antibiòtics. Alexander Fleming, l’any 1928, va descobrir el Penicillium, un tipus de fong que posseïa una substància antibacteriana, i va ser el primer a aïllar la substància activa que anomenava penicil·lina. Però Fleming no va ser el primer a utilitzar les seves propietats, ja que els avenços científics en paleontologia han permès confirmar que hi ha precedents entre els neandertals, que quan estaven malalts mastegaven fongs amb penicil·lina.
Actualment, investigadors de la Universitat Queen Mary de Londres i la Universitat de Zhengzhou, a la Xina, estan desenvolupant un experiment que fa servir un virus modificat per al tractament del càncer de pàncrees. En emprar el virus en combinació amb altres fàrmacs, van prolongar significativament la supervivència en models preclínics de càncer de pàncrees.
Els virus que poden infectar i destruir selectivament les cèl·lules canceroses es coneixen com a virus oncolítics, són una nova i prometedora teràpia per al càncer, asseguren que, a més, provoquen fortes respostes immunitàries antitumorals.
Sense bacteris ni podríem fer la digestió… Podria seguir, però vaig al gra. Com poden comprovar, res del que originalment hi havia al planeta Terra sobra, ja que cada element té una finalitat. Les verdures ecològiques, o millor dit, les naturals, les que menjaven els avis i molts de nosaltres de petits, ben rentades amb l’aigua de l’aixeta que ja arriba clorada i, per tant, no li cal afegir les gotes de lleixiu que abans s’hi posava, són molt més sanes i amb més nutrients que les que porten pesticides, que no desapareixen en rentar-les, ja que no estan sobre les verdures sinó integrades en elles, així com les de temporada, que són molt més sanes i amb les vitamines que han de dur, que no les que porten les cultivades en quatre dies amb llum i temperatura artificial.
Per cert, notícia del 9 de maig: el primer ministre de l’estat australià de Victòria, Donen Andrews, va aprovar una llei que prohibeix a la població conrear els seus propis aliments. (I això per què?)
Una altra notícia, aquesta del 24 d’abril: científics xinesos afirmen haver aconseguit el rècord de transmissió de dades per làser, usant una tecnologia que pot ser la clau per a les comunicacions globals. El seu invent es podrà utilitzar per a comunicacions militars i una xarxa civil d’accés a internet en òrbita terrestre, diuen que pot utilitzar-se per a comunicacions a l’espai exterior, connectant la Terra i les seves naus espacials amb bases a la Lluna i Mart a velocitats inèdites.
Què passa amb els làsers? Ja que pot causar lesions greus en els ulls, i, fins i tot, pot provocar ceguesa, també lesions a la pell.
A voltes penso que ens estem tornant tanoques…
Comentant aquestes “sorprenents” notícies amb una persona molt propera, tot de cop s’atura, em mira, i diu: “Saps, crec que hauríem d’esborrar tot el que hem après fins ara i començar a aprendre de zero, probablement també aprendríem a viure més tranquils i millor”. Jo penso que oblidar-ho tot tampoc seria el millor, ja que, com bé sabem, l’ésser humà és l’únic animal que s’entrebanca dos cops, o més, amb la mateixa pedra, crec que el que cal fer és parar i pensar què és el millor per a les properes generacions i, a partir d’aquí, refer el camí amb serenor, sensibilitat i constància, perquè com deia el poeta britànic Alexander Pope, “errar és humà, perdonar és diví, rectificar és de savis”.
I arribarem a l’altra banda de l’univers, i arribarem al més profund dels oceans, i quan tornem a la Terra ja no hi trobarem ni flors, ni animals, ni aire per respirar, i, si n’hi ha, ens hauran llevat el dret a respirar. Les comunicacions seran molt ràpides, tant que oblidarem pensar, de fet, amb tantes intel·ligències artificials ni tan sols ens caldrà, com tampoc parlar, perquè ja ho faran per nosaltres. Ara bé, amb tota la contaminació acústica alguns ja no sentirem les paraules, i d’altres amb les oïdes sempre embotides amb els auriculars a tot volum no les escolten avui, ni tampoc les escoltaran demà.
Diu Hipòcrates: “El metge tracta, però la naturalesa sana” i “tot en excés s’oposa a la naturalesa”.
I jo em pregunto: on trobarem la naturalesa? I no penseu que fa massa anys que hi ha excés de moltes coses que ens deshumanitzen i hi ha mancança de seny?
