Terrassa és una ciutat d’acollida. La immigració ha tingut sempre un pes molt rellevant. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), també és una ciutat d’emigrants. De fet, és la tercera de Catalunya amb més residents vivint fora del país. Només la supera Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Per dimensió, doncs, en aquest rànquing està on li tocaria. Un total de 7.440 terrassencs viuen a l’estranger, un 4,8% més que l’any passat. Aquest fenomen ens ha de fer reflexionar sobre quins són els motius que porten aquests egarencs a prendre la decisió de marxar. La cerca de noves oportunitats, el desig d’explorar nous horitzons i iniciar nous projectes laborals són les principals raons d’aquests emigrants. Si les seves eleccions han estat de forma voluntària, és molt respectable. En canvi, hi ha casos de terrassencs que han marxat perquè aquí no estaven valorats o perquè se’ls havia tancat portes. En aquestes situacions, sí que caldria analitzar quines coses no podem oferir perquè aquestes persones es vegin abocades a deixar casa seva, i solucionar-ho, i més si són joves talents.
