Josep Ballbè i Urrit
Aquest encapçalament pertany al gran poeta i escriptor Mario Benedetti. El rei dels microcontes.
Em té el cor robat des que el vaig descobrir. En parlo, bo i recordant que avui fa 13 anys que ens va dir adeu. El seu llegat abasta un estol d’autèntiques lliçons de vida. De fet, el mateix títol d’aquesta columna és un bocí escapçat. Darrere dels seus punts suspensius, ve aquesta reflexió: “M’agrada la gent que no cal empènyer-la. Que no fa falta dir-li que faci les coses. Que sap sempre el que ha de fer. Que conrea els seus somnis fins que s’apoderen de la pròpia realitat. Que és capaç d’entendre que el millor de tot és treure’s del cap allò que no surt del cor”.
El nucli de la seva obra presenta consells senzills orientats a saber valorar l’essència vital. Un cabal sensible que ens remou i impel·leix a meditar profundament. Són moltes les persones sumides en el tedi i que viuen mig estabornides. Sense saber donar algun motiu al seu pas per aquest món. És en aquesta conjuntura que el Mario ens interpel·la a tots amb pensaments com aquest: “Sovint l’alegria ens tira pedreres a la finestra. Ve a dir-nos que la tenim allà, esperant”.
Imbuint-nos d’aquesta filosofia, arribarem a creure –per exemple– que “la mort tan sols esdevé un símptoma que hi va haver vida”. O, també que “els dèbils de debò mai no es rendeixen”. “Encara que el fred cremi, la por mossegui, el sol s’amagui o el vent calli. Encara es pot trobar vida als somnis i foc a l’ànima”. De fet, diria que s’ancora en esquemes prou senzills i no gaire rebuscats. Tal vegada, però, el brogit de la societat actual ens fa perdre la capacitat de concentrar-nos. Correm el risc de trobar-nos sense nord dessota una allau de whatsapps, correus electrònics i piulades a xarxes socials (com Facebook, Twiter, Instagram i altres). Ens asfixia la pressió i la dependència del mòbil. El soroll digital ens asfixia. Cada cop més, la desconnexió guanya adeptes, davant de l’allau de missatges que pot alterar la nostra vida.
Dins d’aquest panorama, suggereixo tibar de les tesis del gran Mario. És ací que una nova cita seva sacseja els nostres criteris: “La glòria no consisteix a no caure mai. Més aviat a aixecar-se tantes vegades com sigui necessari”. Al cap i a la fi, dit amb altres paraules, ve a expressar l’essència d’allò que he posat per encapçalament.
