Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La geopolítica és una ciència que s’ocupa de l’estudi dels efectes de la geografia, tant humana com física, sobre la política internacional i les relacions internacionals.
És un mètode d’estudi de la política exterior per entendre, explicar i predir el comportament polític internacional a través de variables geogràfiques. El dissabte passat una d’aquestes variables va ser la 66a edició del Festival d’Eurovisió celebrada a Torí.
No cal valorar la qualitat de les cançons que van quedar en les tres primeres posicions perquè si ho féssim, no hi hauria cap dubte que tant la cançó d’Anglaterra i la posada en escena de Chanel Terrero, la representant d’Espanya, van ser infinitament superiors a una banda de “frikies” rapejant una harmonia carrinclona i tradicional del folklore ucraïnès. Però ja fa moltes dècades que sabem que aquest festival no basa les seves puntuacions en la qualitat musical de les seves actuacions, sinó que serveix com un baròmetre de com estan les relacions entre els diferents països de la Unió Europeu i amb una convidada de luxe com és Austràlia.
Moltes han estat les decepcions que en la seva trajectòria de més de sis dècades ens ha proporcionat aquest concurs, però en aquesta ocasió el fet que la guanyadora hagi estat un cant a favor de la pau fa que gairebé tothom hagi callat boca davant l’esperpent que significa escoltar la cançó que finalment ha estat la guanyadora.
A més, amb el nou sistema de puntuació del festival, en què el vot popular pren rellevància davant dels vots dels diferents jurats dels països participants, encara enforteix més el triomf d’Ucraïna, que davant d’una invasió il·legal, ferotge i despietada com la rebuda per part de l’exclosa Rússia del certamen fa que tots els ciutadans i ciutadanes europeus acceptem de molt bon grat que en aquest cas el micròfon de vidre sigui el símbol de la injustícia i de l’aberració a la qual ha estat sotmès el país de l’Europa oriental.
Poques hores més tard de la victòria ja hem pogut veure un vídeo de la banda protagonista cantant la cançó entre els edificis arrasats i caiguts de la ciutat de Mariúpol i aquest crit a la llibertat i a la pau ha fet que tots aplaudim la mostra de solidaritat que ha significat concedir el premi a la cançó “Estefania”.
A partir d’ara, ens mirarem aquesta festa com el que realment és: una eina d’equilibri sociopolític ensucrada amb una mica de música, banderoles i fans desfermats al pati de butaques. Haurem de saber destriar entre el fet de fer la llista de millors propostes musicals i la dels interessos existents entre els actors europeus que hi participen. Per molt que intentin fer-nos creure que els motius del festival són estrictament musicals, els resultats contradiuen moltíssim aquestes pretensions malgrat que en l’edició que ara acaba de finalitzar la donem per bona.
Felicitats a Anglaterra per haver guanyat el festival, enhorabona a Chanel i el seu “Slomo” per haver conquerit la segona posició i alcem la veu per una Ucraïna lliure i en pau i per fer-ho alcem el micro de vidre que entre tots i totes li hem regalat.
