Jordi Balcells
Aquesta vegada us convido que fem junts unes reflexions sobre la rellevància de l’autoestima, que és una aliada necessària per construir un projecte personal generador de benestar.
I també de tots els moments de felicitat i de gaudiment possibles mentre fem el camí que la realitat que vivim ens permet.
Quin és l’objectiu principal que pretenem assolir tots en aquest món? Segur que coincidirem que és viure amb la màxima qualitat de vida possible.
Però la cursa és llarga i està sotmesa a una multitud d’influències bones i negatives. Unes ens fan sentir forts, confiats, contents, capaços de superació dels obstacles i reptes. Però d’altres ens desborden, ens generen ansietat, preocupació, impotència, cansament mental i emocional.
També avancem cap a un nou horitzó futur d’incerteses, de reestructuració dels referents actuals que ens ajudaven a afrontar les coses en positiu.
Necessitarem cuidar molt la qualitat del nostre estat mental i la creació de factors de valor personal que ens facin sentir que podem, que estem capacitats i que ens en sabrem sortir bé. El gran recurs que fa possible aquesta posició és l’autoestima.
I què és l’autoestima? És l’autoconcepte, la percepció de valor del que som i podem ser. Tenir-la en un baix nivell genera feblesa i poca capacitat de reacció davant dels problemes.
Però si la construïm omplint-la de valor i de continguts positius, si porta la convicció ferma que estem preparats per fer front a la problemàtica que la vida ens posa davant, ens serà possible gestionar amb encert i alta qualitat el que la realitat ens obliga a acceptar.
Hem de tenir en compte que l’autoestima es va construir de manera permanent i dinàmica. Podem gaudir dels seus beneficis amb immediatesa. Però alhora, el seu impacte està condicionat per la influència més o menys valuosa que d’ella ens ha quedat per les diferents aportacions que hem anat fent al llarg del temps viscut.
Cal tenir clar que no naixem amb un concepte definit del que som. Aquest es va desenvolupant al llarg de la vida. Es comença a construir des dels primers anys. Si aquesta primera fase t’esquerdes en l’amor viscut amb poc escalf afectiu, queda compromesa seriosament la construcció de les altres fases.
Quin és el sentiment d’autoestima que ens ha quedat de la nostra infantesa: vam ser acceptats? Vam rebre un suport valoritzant regat amb amor autèntic?
L’educació és un altre dels punts forts en la construcció de l’autoestima. Si el model que ens ha tocat assumir és crear subjectes passius i subordinats a principis dogmatitzats, que situa en segon pla la construcció de les bases del pensament crític i analític i que deixa a l’atzar la problemàtica relacional dels alumnes quan construeixen la seva socialització i la vida de relació amb els altres, aquest sistema esdevé regressiu i mata la iniciativa i la capacitat mental autònoma… Era el model de la dictadura prolongat. Molts en fórem víctimes. Sortosament, les noves generacions són beneficiàries d’una altra dimensió.
I ara situem-nos ja en el nostre present. Venim d’un llarg recorregut i continuem obrint-nos pas cap a noves realitats. Segons com continuem construint l’autoestima en les noves actuacions que farem, podrem enriquir-la o afeblir-la. Com ja he indicat, la seva configuració és dinàmica i va rebent influències amb les nostres actuacions. Mirem de crear experiències positives i podrà seguir enfortint el nostre potencial per crear un context de vida ric de benestar i poder influir en el nostre entorn pròxim.
Permeteu-me alguns suggeriments que poden ajudar a potenciar-la i convertir-la en una bona aliada d’un viure amb sentiment de ser el que desitgem ser. Siguem pràctics. Tot allò del passat que ens genera foscor i mals records comencem-ho a treure del nostre pensament, ja ha passat. En canvi, retinguem aquelles experiències de coses ben fetes que sabérem desenvolupar amb esforç i intel·ligència. Segueix sent un actiu que perdura.
Enemics de l’autoestima són l’excés de tensió i l’estrès descontrolat. Bloquegen la capacitat de pensar. Hem d’administrar bé la nostra energia mental. Fem només el que puguem fer bé. Tinguem en compte que la percepció cognitiva i sobretot emocional d’un fet o situació condiciona les nostres respostes conductuals i les nostres decisions.
Activem una qualitat que enforteix molt l’autoestima, es tracta de l’amor. Estimem i serem estimats, valorem les coses que fan els altres i serem també valorats per ells.
La vida la compartim, vivim en una dinàmica social que té tocs imprevisibles, pot ser que hàgim d’afrontar problemes inesperats que poden condicionar negativament el nostre pla de vida i fer-nos feixuc tirar endavant. Una manera molt útil d’afrontar les diverses situacions adverses és actuant amb creativitat i empenta emprenedora i, com abans deia, amb la convicció ferma que serem capaços de sortir-nos-en. Es tracta de ser positius i estimar-nos. Aquest poder mental ens el dona una autoestima consistent i sana.
Finalment, hem de prendre consciència que arribarà una edat en què les pèrdues ens aniran visitant. És quan més necessari serà haver consolidat un sentiment fort d’autoestima i autoacceptació. Crearem una autoestima consistent i prolongada en el temps si aprenem a fer créixer els nostres factors de qualitat, si sabem gaudir dels bons recursos que les nostres iniciatives ens saben proveir. També assumint els nostres límits i els nostres errors amb serenitat i com un dels preus de poder viure.
