Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“Mai ens considerem infermeres experimentades… Hem d’aprendre tota la vida”, Florence Nightingale. El 12 de maig del 1820, a Florència, Itàlia, va néixer la persona que es considera la mare de la infermeria moderna.
D’això en fa tan sols dos-cents dos anys, i les seves ensenyances i recomanacions són d’absoluta actualitat.
“Doctor residents talk to God; doctors, think they’re God; nurses are God”. “Els residents parlen amb Déu; els metges creuen que són Déu; les infermeres són Déu”. Dita humorística entre sanitaris dels Estats Units.
Evidentment, les infermeres no som Déu ni molt menys, gràcies a Déu (valgui la redundància), però sí que som qui més hores passa al costat de les persones que necessiten assistència sanitària i, per tant, si fem bé la nostra feina, som qui més els coneixem, i alhora, en qui més confien; en conseqüència, això fa que els companys metges hagin de tenir molt en compte les nostres observacions per enfocar millor tant diagnòstics com tractaments.
Aptitud, actitud, constància i molta observació és la base per arribar a ser un bon professional d’infermeria; desglossaré cada un d’aquests quatre pilars de la professió.
Definició d’aptitud: disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa. Aptitud per al treball, per a l’estudi, per a exercir un càrrec.
És bàsic en infermeria disposar d’una molt bona aptitud de comprensió i empatia, així com per a la feina dura i alhora delicada com és atendre persones en situacions, sovint, extremes, ferides, alterades, etc., i fer-ho amb una bona actitud.
Definició d’actitud: manera d’estar d’algú, disposició a obrar o a comportar-se de determinada manera. Actitud positiva davant l’aprenentatge, la feina, els canvis.
Disposició d’ànim envers els problemes. Actitud benèvola, ferma. Mantenint aquesta actitud de manera constant.
Definició de constància: qualitat de constant, fermesa infrangible. Estudiar amb constància. La constància en el treball. La constància d’una amistat, d’una afecció.
Aquests tres pilars només funcionaran a la perfecció si no ho fa l’eix bàsic, que és l’observació. Fixeu-vos com de clar ho tenia Florence Nightingale, que en el seu llibre “Notes d’infermeria”, de l’any 1859, ens diu:
“La lliçó més important que es pot donar a les infermeres és ensenyar-los què observar, com observar, quins símptomes indiquen millora, quins empitjoraments, quins tenen importància, quins no, quins mostren evidència de negligència i quina classe de negligència”. I afegeix: “Però si vostè no pot adquirir l’hàbit de l’observació d’una forma o una altra, millor és que deixi de ser infermera, perquè no està vostè cridada per això, malgrat l’amable que vostè sigui o l’ansiosa que pugui estar per aconseguir-ho”
La imatge de Florence Nightingale la veiem sempre acompanyada de dues imatges icòniques, una és la llàntia d’oli, amb la qual s’ajudava per buscar a la nit els ferits durant la guerra de Crimea, i l’altre, la d’un mussol que mira fixament, que és el símbol de l’observació.
Infermera no és aquella persona que obté el títol de graduat en Infermeria, sinó aquella persona que, un cop té el títol de graduat en Infermeria, no deixà ni un sol dia de fomentar i renovar l’aptitud, les actituds, la constància i l’observació per augmentar el saber, el saber fer, sense deixar mai de banda allò que més valora la persona malalta, que és el fet de saber estar.
Companys metges, no dubteu mai que el nostre treball ha de ser d’equip, i un equip tan sols funciona si els seus membres es respecten i s’escolten, això ho noten, i molt, els pacients.
Companyes infermeres, estimeu-vos i estimeu la professió, tenim una de les feines més maques i amb més responsabilitat, la de tenir cura tant de les persones malaltes com de les sanes per ajudar-les a no emmalaltir, i per tenir cura de les altres persones és molt important aprendre a tenir-ne de nosaltres, i formar-nos contínuament.
No deixeu mai de reivindicar el vostre dret a tenir un treball i un sou digne, per vosaltres, i també pel benestar de les persones de les quals teniu cura! Orgullosa de la meva professió!
