Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Diumenge se celebra a tot el món la “Jornada de pregària per les vocacions”. Però què és una “vocació”? Què volem dir amb aquesta expressió?
La paraula “vocació” significa “crida”, i encara que moltes vegades s’entén com a afició, inclinació a una cosa, en realitat és la crida interior que Déu fa a seguir un camí concret a la vida.
Però si vocació vol dir crida, no podem dubtar que la primera vocació que hem rebut és la de la vida mateixa. Hem estat cridats, sí, a la vida i juntament amb aquesta vocació hem rebut també de Déu una missió. Vocació i missió van sempre juntes. Hem estat creats a participar de la vida de Déu, i per això cal entendre que la vida que tenim no és nostra, en som només administradors. I a la vegada aquesta vida obté el seu sentit més autèntic en la mesura que descobrim la missió que el Senyor ens ha encomanat. Perquè tothom té una missió a la vida, i tota vocació i tota missió són importants perquè és la meva missió, i ningú no la pot realitzar per mi, és la que Déu ha pensat i ha volgut per a mi.
Hi ha persones que descobreixen la seva missió ja de petits o de molt joves. Altres ho van descobrint al llarg de tota la vida, altres potser ja al vespre de la vida. El que és segur, el que ningú tampoc no pot dubtar, és que, pel fet d’existir, tots hem rebut una crida i també una missió segura, la santedat. Per això es parla també de vocació o crida a la “santedat”, que té el seu fonament en el sagrament del Baptisme que ens ha fet fills de Déu. Ell, l’únic sant, ens crida a participar també de la seva santedat.
Com diu Sant Ignasi de Loiola al començament del llibre dels “Exercicis Espirituals”: “L’home és creat per a lloar, reverenciar i servir Déu nostre Senyor, i mitjançant això, salvar la seva ànima”.
Aquesta és la vocació fonamental de tot ésser humà. És cert, però, que aquesta crida que hem rebut de Déu es concreta després per camins diversos, i així resumint, parlem habitualment de vocació al matrimoni, vocació al sacerdoci, vocació a la vida consagrada.
Entenent que aquestes tres “vocacions” no exhaureixen pas la gran varietat de camins pels quals Déu condueix els seus fills.
Diumenge celebràvem la “Jornada de pregària per les vocacions”, és a dir, un dia per pregar especialment per tal que cadascú pugui arribar a identificar la seva crida, a seguir la seva vocació, el camí pel qual Déu el porta.
És molt important aquesta pregària perquè és molt important que tothom pugui viure i ser feliç en el camí que Déu amb amor de Pare li ha preparat. Especialment preguem avui, doncs, perquè les famílies, els sacerdots, els diaques i els consagrats i consagrades visquin amb joia el seu camí, el camí que s’ha d’anar desenvolupant al llarg de tota la vida i que ens ha de dur a Ell.
