Josep Ballbé i Urrit
I canta el gaig. Floreix l’olivera i grana el blat”. Mentrestant, “el cep en flor no vol veure amo ni senyor”.
Som al mes de les flors. També a l’anomenat mes de la Verge. De fet, al llarg de tot ell, el calendari és plenament farcit de diades en el seu honor. D’entrada, en citaré un parell que són mòbils: la Mare de Déu dels desemparats (patrona de la ciutat de València (el segon diumenge) i la Verge del Camí (el cinquè diumenge de Pasqua. Enguany, s’escau el proper dia 15). Per això, si no s’està a l’aguait, l’onomàstica de les persones que duen aquest parell de noms por arribar a passar totalment desapercebuda.
Sense pretendre fer un llistat exhaustiu, en recordo algunes més: Araceli (dia 4), Maria-mitjancera (dia 8). Fàtima (13), Mare de Déu de l´Alba (14), Virgen del Rocío (21) i Maria Auxiliadora (dia 24). Aquesta darrera advocació molt vinculada a l´orde de la família salesiana, fundada per Sant Joan Bosco. Totes elles vinculades a tradicions molt arrelades i sentides en diferents punts de la nostra geografia.
Bona part d’aquestes dites populars, recollides per la paremiologia, remarquen la idea que, “si no plora el cel, no riu la terra amb flors”. L’aigua garanteix vida, igual que la seva absència equival a sequera, tristor i manca d´un ambient joliu i bonic.
En qualsevol cas, la bellesa és quelcom tan efímer i caduc com una flor. En el sentit que la joventut –com el mes de maig– tan sols és una breu etapa de la vida. D’ací sorgeix la dita del “flor de maig, me’n vaig, me’n vaig”. Un adagi que hauria d’interpel·lar-nos i dur-nos a valorar molt més la vàlua del tresor de la vida. Un viatge apassionant que cal viure’l amb la màxima intensitat, en tots i cadascuns dels seus moments.
Benjamin Franklin referia que, “si un estima la vida, no pot malbaratar el temps. Al cap i a la fi, el temps és el temps del qual està fet la vida”. Una reflexió calcada a una altra sentència d´en Charles Darwin: “Qui perd una hora del seu temps no ha descobert el valor de la vida”.
Hi ha plena relació entre aquests pensaments i la curta durada d’una flor. Al llarg de la història i a les diferents cultures, la flor sempre ha tingut una gran preeminència. Tant per la pròpia bellesa com pel seu simbolisme. Tant de bo, però, que repassem conceptes i arribem a assumir –en plenitud– el missatge que, de tot plegat, se’n deriva.
