Joan Roma i Cunill
Aquests dies sentim de forma reiterada i insistent la petició d’assumpció de responsabilitats per part del Govern Central, pel tema del suposat espionatge a una seixantena de càrrecs institucionals i de partit de l’entorn independentista.
Els qui tant exigeixen responsabilitats són els mateixos que en cap moment les han assumit. Heus aquí el gran cinisme i contradicció. És evident que tothom ha de fer-se responsable de les seves accions i actuacions, però sempre i en tot lloc, i per part de tots els bàndols. Aquí és on l’independentisme navega des del primer moment.
Governar ha de ser sinònim de complir i fer complir les lleis vigents. Estem en una democràcia i aquest és un principi elemental i bàsic. Tant val per a qui governa el més petit dels ajuntaments, com per als qui ho fan en consells comarcals i diputacions. Per descomptat que el mateix regeix pel segon nivell, el de les comunitats autònomes, i pel tercer nivell, el del govern central.
Si això és així, com és que durant més de deu anys, els partits independentistes han cregut pertinent vulnerar totes aquelles lleis que no els permetien “tirar pel dret” i trencar la legalitat vigent? Com és que consideressin justificat incomplir el Reglament del Parlament, els dies 6 i 7 de setembre del 2017? O organitzar dues consultes fora de la legalitat? O apropiar-se de dos milions de dades personals dels votants, infringint greument la Llei de Protecció de Dades, entre altres il·legalitats?
N’hi ha hagut moltes més. A centenars, per part d’ajuntaments que han col·locat banderes no oficials en llocs públics, a més de pancartes, cartells, etcètera, tot pagat amb diner públic, malgrat la prevaricació i malversació evident. El mateix podem dir de consells comarcals i algunes diputacions.
El mateix Govern de la Generalitat ha comès un gran nombre d’irregularitats, vulnerant sistemàticament algunes lleis del mateix Estatut d’Autonomia i de la Constitució. Malgrat tot, ningú ha volgut assumir responsabilitats. Tot es feia “pel bé del poble català”, fins i tot un gran nombre de negocis, de suposats “patriotes catalans”.
Ara, estem en una nova polèmica, la del suposat espionatge, fent ús del sistema Pegasus que de tan impenetrable, secret i sofisticat, resulta que ha quedat desmantellat pels estudiosos d’una universitat i, m’imagino, per un llarg reguitzell d’altres institucions públiques i privades. Així, doncs, no deixa de ser un “nyap”.
Un sistema que diuen que només es ven a governs i organismes públics. Algú coneix una empresa privada que no vulgui vendre el màxim possible, a qui sigui, sempre que pagui bé? Doncs aquest també, i tants escarafalls ha produït en els independentistes que cap d’ells ha recordat les infraccions i vulneracions a les lleis vigents per part d’ells mateixos.
Si tots els governs han d’estar sota l’imperi de la llei, no pot haver-hi excepcions, i ja hem vist que el Govern català exigeix assumir responsabilitats al govern central, però no n’assumeix cap ell mateix. I abans d’acusar s’han de provar les acusacions, cosa que ells semblen haver oblidat.
Precisament per la manca de responsabilitat, els partits independentistes han perdut tota credibilitat i són els menys indicats per exigir dimissions. Cap d’ells ho ha fet.
