Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix diversos elements de reflexió. Primer, Jesús que es fa present als deixebles. Segon, ell té la iniciativa, actua. I tercer, la pregunta a Simó Pere: al final de la vida serem examinats en l’amor…
Després de ressuscitar, Jesús es va aparèixer diverses vegades als seus deixebles. L’evangeli de Sant Joan ens relata una d’aquestes aparicions quan els apòstols eren a la vora del llac de Tiberíades i es decidiren a anar a pescar.
I Jesús es va fer present allà a la platja, encara que ells no el varen reconèixer en un primer moment. També Jesús ressuscitat es fa present a les nostres vides, encara que sovint no el reconeixem i ens pensem que estem sols. Però quan Jesús els diu que tirin les xarxes de nou, és quan Joan, el deixeble estimat, el reconeix.
Sens dubte, van recordar un fet del passat, quan als inicis, també havent estat pescant sense èxit, s’ompliren les xarxes quan van seguir les indicacions de Jesús. I en aquell moment ell havia dit a Pere: “No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren”.
Enmig dels problemes de la vida, ens costa reconèixer Jesús present i potser ens cal recordar com en altres ocasions ell s’ha fet present, ens ha acompanyat, l’hem experimentat, per reviure-ho en el present. Ens cal recordar els orígens de la nostra fe, de la nostra vida de deixebles. I ens cal també seguir les indicacions de Jesús. Perquè, escoltem de debò el que ell ens diu, la seva paraula?
Després de l’esmorzar que Jesús els havia preparat, el Senyor inicia la conversa amb Pere amb una pregunta: “M’estimes més que aquests?”. A la memòria de Pere segurament es van presentar les seves afirmacions assegurant que estaria disposat a morir pel seu Senyor, però que va acabar negant-lo tres vegades. Tot i això, li contesta: “Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo”.
Quan llegim ara aquest passatge, no apreciem la riquesa autèntica del verb “estimar”. L’idioma grec és molt ric en significats i tenien tres paraules per referir-se a l’amor: Àgape, Philia i Eros.
Com ens recordava el Papa Benet XVI a la seva carta encíclica “Déu és amor”, l’expressió “Eros” fa referència a l’amor carnal, l’amor de “Philia” és l’amor de família, d’amistat i denota un afecte entranyable. Però quan a l’escriptura s’expressa l’amor de Déu es fa servir el terme “Àgape”, que expressa l’amor veritable i diví. És l’amor desinteressat, estimo sense esperar res a canvi. Així estima Déu. Aquí, l’evangelista Joan utilitza el present indicatiu: “agapâs me?”, o sigui, “m’estimes?”.
Així és l’amor de Déu, així és l’amor de Jesús. Però ser estimat comporta una exigència. Amor amb amor es paga, diu l’expressió popular. A Simó Pere li diu Jesús: “Pastura les meves ovelles”, és la missió que li encomana. I a nosaltres? Què em demana Jesús? Què espera de mi quan em manifesta que m’estima del tot? Pensem-ho. Diu Sant Joan de la Creu que al final de la vida serem examinats en l’amor, com Simó Pere.
