Josep Ballbè i Urrit
Demà ja el tenim ací.
Tal vegada estem més acostumats a la dita del “maig, cada dia un raig”.
Fins i tot “una flor no fa maig, ni una gota un raig”… O “no és bon maig el que no deixa la bassa plena”. Malgrat tot, després d’un hivern cru –tot i que més aviat sec–, Déu-n’hi-do l’aigua que hem vist les primeres sis setmanes de primavera! Ara, a més a més, encara millor: “Al mes de maig, plou de raig a raig”.
Van contents els senderistes que pul·lulen per la muntanya. Sobretot si cerquen espàrrecs. Els boscos tenen una millor presència, amb una tonalitat verda i bonica. Paral·lelament, “pel maig, els caragols a raig”. Amb l’encís afegit que “maig arribat, un jardí a cada prat”. I també “maig arribat, hivern acabat”. No està de més, però, ser prudents, recordant un adagi ben adient: “Fins al quaranta de maig, no et llevis ni un drap. I, si el temps és inoportú, fins al quaranta-u”. En tot cas, podem anar pensant a treure la pols de bona part de la roba d’estiu. Segur que fa olor de productes antiarna.
Vist des d’un altre vessant, la millora climàtica i la puja termomètrica allunyen els estats d’ànim depressius i tristos. La visió d’un mantell de flors al camp i la collita de productes tan suggeridors com una bona mel o unes cireres ben rogenques fa esclatar la joia i l´autoestima. “La mel de maig, la reina de les mels / Les cireretes, d’una a una pel maig. I, pel juny, a grapats”.
“Abril ploraner, maig rialler”: tant de bo que, enguany, s’escaigui del tot aquesta dita! Amb aproximadament dos anys de cert confinament i restriccions derivades de la pandèmia, tothom té ganes d’esbarjo, eixida i gresca. Tanmateix, una setmana després d’una diada del llibre prou passada per aigua, reivindico el bon regust de més estones de trobada –en solitud– amb la companyia d’un bon llibre. Ens hem de deixar amarar molt i molt més per la humitat del seu contingut. Malauradament, són molts els qui s’han malacostumat a viure immersos en el brogit d’un constant anar amunt i avall, perquè sí. Sense cercar estones de profunda reflexió personal i pausa mental.
Casualment, el mes s’enceta amb “la festa del treball”. Se’ns convida a valorar/defensar les fites laborals assolides. Sabent combinar aquesta tesi amb el nodriment de l’esperit, tot anirà millor. La riquesa no ens ve donada per més diners. Sovint, convé carregar piles.
