Antonio Machado
Vox va arribar a nosaltres amb la complicitat del PP, l’acceptació de Ciutadans, i la col·laboració de la majoria de mitjans audiovisuals.
L’abril del 2019 es van estrenar al Congrés dels Diputats amb 24 diputats i 8 mesos després ja eren 52 diputats. Des de llavors han tingut al seu servei les institucions de l’Estat de la mà del PP+Cs, la justícia espanyola, l’exèrcit i els cossos policials.
Han anat incrementant la seva representativitat a comunitats autònomes com Andalusia, Madrid, Múrcia i Catalunya. Les tres primeres van subscriure acords de suport al govern de torn, i ara ja s’han instal·lat amb carteres de govern a Castella i Lleó.
Amb l’arrogància i el menyspreu típic de qui sap que pot ser guanyador i que està protegit per poders fàctics de l’Estat, han anat conreant missatges d’odi entre la societat civil en moments de crisi econòmica i sanitària. La necessitat d’acords per a formar govern de coalició va portar Vox a situar els que havien guanyat les eleccions democràticament a qualificar-los d’assassins i govern il·legítim.
Des del 2019 es va consolidar el transvasament de vots del PP a Vox i el partit feixista es va convertir en el capdavanter dels hereus del règim franquista, abanderant, sense cap mena de complex, els criminals del genocidi que hi va haver des del 1936 fins al 1951, que es calcula que van assassinar més de 150.000 espanyols. I el que és pitjor, aquest nou procés s’està donant amb la complicitat dels poders fàctics que hi ha dins de l’estructura policial, militar i judicial, a més d’altres llocs com el cos jurídic de l’Estat, la Hisenda Pública, el Tribunal de Comptes i altres.
Ara Vox, sent conscient del poder que va acumulant, aposta per intentar posar en funcionament la seva estratègia de buidar les lleis que hem conquistat com a avanços en aquesta feble democràcia i representen i donen cobertura a col·lectius vulnerables, a reduir, i si és possible eliminar, els organismes representatius del poder legislatiu i executiu, tant des de la descentralització territorial com central de l’Estat, i la política social que s’ha incrementat substancialment amb el Govern de Coalició, en una mera tragicomèdia, on ells, en un període més o menys curt, puguin governar com a dictadors plenipotenciaris, en una Espanya al servei de l’eix feixista que ja recorre Europa.
A Andalusia va ser el primer lloc on Vox va veure la possibilitat de consolidar els seus objectius de regressió legislativa i la destrucció de l’organització de la societat civil com a objectiu d’eliminar els obstacles que s’activen contra els intents de regressió en drets que els feixistes persegueixen. El Pin Parental s’està imposant argumentant que els pares saben molt millor que els professors el que és millor per als seus fills. S’intenta que la targeta sanitària no sigui aplicable a totes les comunitats autònomes. Així com reglamentacions sobre immigració que evitin l’efecte “anomenada”.
Amb aquest objectiu es van definint els acords existents entre Vox i la Comunitat de Madrid, on ja van signar la reducció de diputats autonòmics de 136 a 91. O el suport al pressupost de la Comunitat de Madrid, on converteixen els drets conquistats en ajudes econòmiques per als de rendes baixes. Així, el dret a la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys, grau mitjà i superior d’FP i batxillerat serien només aplicables a les famílies de rendes inferiors a 35.000 euros/any.
El plantejament antiavortista de Vox apareix en l’increment de les ajudes a adolescents embarassades, igual que la seva aposta contra la llei d’eutanàsia es reflecteix en l’augment dels fons per al pla d’ajudes a cures pal·liatives. L’extrema dreta també aconsegueix 50.000 euros per a una auditoria sobre l’atenció als menors estrangers no acompanyats que arriben a la regió i 200.000 euros per a fiscalitzar totes les subvencions concedides a entitats socials. Els feixistes exigeixen la derogació de les lleis LGTBI i de violència de gènere.
El final perseguit és harmonitzar les lleis regressives en el conjunt de l’Estat espanyol. Això és un perill enorme perquè significaria que aquest canvi s’ha produït en el marc d’un estat democràtic i això li valida perquè adquireixi caràcter constitucional. L’única solució és la reforma de la Constitució per a incloure una línia vermella on cap llei que serveixi d’avanç social i cultural pugui ser modificada parlamentàriament. Pot ser que el que està passant ens porti a plantejar-nos l’actual forma de govern descentralitzat. Aquesta és la base que permet en aquest moment aquest procés regressiu.
Estem davant un monstre feixista que ens porta cap a una Europa organitzada per a retrocedir 80 anys de la nostra història evolutiva socialment. Si continuem mirant a Vox des de la passivitat que hem tingut fins ara, el triomf del feixisme a mitjà termini estarà garantit. Hauríem de crear taules antifeixistes a cada poble i ciutat d’Espanya per a consolidar els principis bàsics de la democràcia, i en el nostre cas només podrà ser possible si el poble espanyol coneix la història de l’holocaust espanyol. Ignorar-lo és el perill més gran que tenim. Avui el PSOE torna a voler reformar sense canviar el que és substancial, traint-nos amb la seva actitud davant la proposta de la Llei de memòria democràtica, en què està impedint un dels seus principis bàsics, que és la derogació de la Llei d’Amnistia del 1977, paraigua jurídic facilitat des de la transició als botxins de Franco. Mentre el projecte de llei sobre la memòria queda en “stand-by”, els feixistes ja han començat a introduir la seva Llei de la concòrdia a Andalusia i ara a Castella i Lleó, que és la manera de deixar els que van assassinar a les cunetes perquè al final la lectura que prevaldrà és la que el 1936 va ser una situació descontrolada on tots van tenir la seva part de responsabilitat, i ara hem de passar pàgina deixant la memòria enterrada en aquestes 2.500 fosses comunes que silencien els seus crims. El feixisme ja va honrar els seus morts en la postguerra.
Nosaltres som l’únic país del món que hem permès carregar amb la motxilla d’una guerra i postguerra que uns altres van provocar, i ser còmplices dels quals van assassinar els nostres avis, pares i oncles, amb el nostre silenci. Que aquest silenci hagi estat assumit pels partits anomenats democràtics. Que portem 44 anys de democràcia amb les fosses comunes sense obrir. Que l’Estat hagi avortat que les víctimes recorreguessin a la justícia espanyola demanant veritat, justícia i reparació només té un nom: covards. La nostra feblesa és la força del feixisme.
