Josep Ballbè i Urrit
S’acompleix, avui, el 75è aniversari de l’entronització de la patrona de Catalunya.
Si intentem imaginar-nos mínimament l’ambient de l’època, les hemeroteques ens suggereixen un entorn històric lligat a una revifalla social i religiosa. A partir d’aquell moment, Montserrat activà l’entroncament de la societat civil i la religiosa. No tan sols en el vessant de creença, sinó també en termes de cultura i civisme.
Els pelegrinatges a l’indret prengueren una forta embranzida, poc després de l’acabament de la guerra civil del país. Un trienni fosc i per a oblidar, en el sentit que es produí un esquinçament entre dos fronts: els guanyadors i els altres. Els nacionals i els republicans. Tant és així que gairebé puc referir, actualment, que aquelles ferides no estan –ni molt menys– cicatritzades. Un nucli polític prou ampli té cura de mantenir viva la flama d’una nostàlgia retrògrada i perillosa.
Personalment, celebraria que la comunitat benedictina –de la mà del nou abat Manel Gasch– liderés una mena de resurrecció, adaptada a les necessitats del moment actual. Sobretot, de cara a establir uns eixos i unes línies mestres pel que fa al futur del principat. En el vessant polític, potser fa més de 15 anys que estem immersos en una derivada perillosa, victimista i desorientada. Els diferents dirigents que haurien de dur les regnes de funcionament s’han entabanat a deixar-se seduir per uns tics egocèntrics, totalment onírics.
Es fa difícil dissociar la branca política de l’espiritualitat. No s’haurien, però, de barrejar ambdues. És fora de lloc convertir la trona de la basílica en púlpit per atiar el foc independentista d’una part de la població. Abans, hem de foragitar –del si de l’església– aquells reductes retrògrads i fins i tot carques que frenen avenços clars en un tarannà bíblic molt més incardinat a la realitat del món actual. Això sí, admetent que aquell desig podria ser perfectament legítim.
Montserrat ha de continuar sent centre d’humanitat i espiritualitat que actuï d’imant de les ideologies diverses que coexisteixen al territori. En una dinàmica de canvis constants, convé establir, clarament, els reptes i fites que se’ns demanen pel progrés del món. Quan el concepte globalització es troba tan desmarxat, bo és entronitzar –de bell nou– aquell conjunt de valors que assenyalen la ruta correcta a l’home modern. Ja cal que la Moreneta il·lumini la catalana terra.
