En aquestes línies hem insistit moltes vegades sobre el caràcter autocrític, excessivament autocrític, dels terrassencs. Aquesta manera de ser, compartida per molts veïns, té pros i també contres: ens fa ser ambiciosos respecte a la nostra ciutat, però alhora ens impedeix ser conscients dels avantatges que té Terrassa. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2019), la renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant a Terrassa és de 17.300 euros, un 2,9% més que la de l’any anterior i el segon creixement més alt des del 2015, quan la renda per habitant es va situar en 15.900 euros. Tot i això, és inferior a la de Sabadell i a la mitjana comarcal i catalana.
Pendents de saber l’estadística posterior a la crisi de la Covid, podem dir que Terrassa no s’ha de quedar enrere. Dit això, també és important conèixer i posar èmfasi en els contrastos que tenim dins de la nostra ciutat.
La sortida de la recessió ha de suposar noves oportunitats, generació de riquesa i de llocs de feina, i tot plegat ha de repercutir a la nostra societat.
