Salvador Cristau, Bisbe de Terrassa
Aquesta aclamació, que és una salutació de la Pasqua que es fa servir a moltes parts del món, particularment a les esglésies orientals, és a la vegada una joiosa afirmació de fe en la resurrecció del Senyor.
Afirma que el Senyor Jesús és viu, que va ser crucificat i va morir al calvari, però que Ell és viu, ha ressuscitat. Aquesta és la confessió que segurament van exclamar també els deixebles quan s’anaven comunicant la notícia. Crist ha ressuscitat! Veritablement, ha ressuscitat, al·leluia!
Aquells deixebles que havien conegut Jesús, que l’havien vist morir i havien vist dipositar el seu cos al sepulcre, es retroben amb Jesús, el seu amic, viu. És difícil d’imaginar quins sentiments devien experimentar en aquells moments.
Difícil sí, però no impossible. Podem imaginar el desconcert, els dubtes, però també l’alegria dels apòstols i dels primers deixebles. De fet, l’evangeli ens diu que un dels apòstols, Tomàs, no s’ho volia creure, per a ell això no podia ser. No havia estat present a la primera aparició de Jesús i quan els seus companys li ho van explicar, no s’ho creia. Però vuit dies més tard es trobaven tots junts altra vegada i llavors Tomàs es va trobar amb Jesús ressuscitat, i va confessar Jesús vivent: ”Senyor meu i Déu meu”.
Però, i nosaltres? Ens hem trobat amb Jesús a la nostra vida? Hem tingut aquesta experiència? I no em refereixo a veure’l físicament. Perquè si no és així, si ell no és present a la nostra vida, vol dir que a aquesta vida li falta un element fonamental. I, a més, ens mancaran també la joia i l’esperança veritables.
Tots tenim preocupacions, problemes que ens entristeixen, de vegades malalties, però cal que deixem que l’alegria de la Pasqua, l’alegria del retrobament, la presència d’aquest amic que és el Fill de Déu fet home, que ha donat la seva vida per mi i que ha ressuscitat, es barregi amb tots aquests sentiments i llàgrimes.
Tomàs, apartat dels seus companys, no volia, no podia creure. Només va trobar Jesús quan vuit dies més tard era amb els altres deixebles. Perquè Jesús es fa present a la comunitat, a l’Església. Un Jesús fora de l’Església, sense l’Església, no és el Jesús veritable.
Ell ha vençut el pecat i la mort. La tomba no el va poder subjectar. La pedra va ser remoguda. Les dificultats a les nostres vides no ens han d’aturar. La fe ens ajuda a remoure-les. Ell és amb nosaltres: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
La Pasqua és un nou començament per a Crist i també per a nosaltres. Prego perquè experimenteu la seva presència i la seva força us arribi cada dia. Que tingueu un temps de Pasqua ple d’alegria i d’esperança!
Crist ha ressuscitat, al·leluia!
Veritablement, ha ressuscitat, al·leluia!
