Josep Ballbè i Urrit
Que una pedregada en sec”. Crec que no caldria explicar el nucli d’aquesta dita. Es comenta per si sola.
La qual cosa no treu, però, que vulgui expressar el meu rebuig davant de tots aquells que viuen enfangats en una gelosia constant. Solen estar sempre més pendents del que fan els altres. Lluny de preocupar-se de temes propis, amb cert profit, tenen enveja dels èxits aliens. En aquest sentit, quan intueixo que –en alguna conversa– estan fent-li algun vestit a algú, criticant-lo per sistema, descarrego una frase demolidora: “Reunió de pastors, ovella morta”. Més d’un d’aquells que tenen una llengua com una sabata es dona per al·ludit i enrogeix. Sobretot en veure’s descobert.
Quan un grup de pastors elucubra sobre el ramat, el llop acaba castigant el descuit i mata alguna ovella. D’ací podria venir l’origen d’aquesta expressió. Metafòricament, d’altra banda, un dels grans defectes de la societat actual rau en el fet que massa gent es dedica a practicar la crítica i el menyspreu envers els altres, per sistema. Veu abans la palla a l’ull aliè que no pas la biga al propi. En definitiva, està clar que “qui no té feina, el gat pentina”.
Som un país de pissarrí. Mai no he pogut entendre ni admetre la forta dependència de la premsa rosa. El munt d’hores mortes que dediquen suposats periodistes de l’anomenat “paper couché” al “glamour” de personatges insulsos, buits d’essència. Què ens importa la vida i miracles d’aquesta gentussa vividora, amb un os a l’esquena i que són dropos per naturalesa?
Ben poc interès palesen–en aquesta temàtica– els ministeris d’Educació i Cultura! Caldria que vetllessin per la salut mental de la població. Mentrestant, per contra, fa aproximadament un mes, hem sabut que el govern espanyol dona llum verda a la desaparició de la filosofia i de l’ensenyament cronològic de la història a l’ESO. Quin desgavell més aparatós! Tenen pa a l’ull. Tal com sona. Així ens va.
Al sentiment inicial de por hi uneixo la profunda decepció que em genera copsar que som un país que llegeix poc. A un sol dia de la festa de Sant Jordi i el llibre, resulta que donem més importància a la parafernàlia d’un embolcall mediàtic de les tradicions que no pas al nucli central del que interessa. “Porca miseria”!
