Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Confuci diu: “La vida és molt simple, però insistim a fer-la complicada”. El que ara fa falta és aplicar el principi del “primum non nocere”, d’altra manera serà molt difícil aixecar el cap.
Per això, ens cal abans de parlar parar, respirar, pensar i explicar les coses evitant fer viure amb més pànic les persones.
Fa temps que penso que estem patint una verborrea absolutament desbocada en massa temes, pandèmia, guerra, etc., que tan sols ens aporta angoixa i, com ja he dit moltes vegades, problemes de salut mental a totes les edats. Amb això no vull dir que no s’informi del que passa al món, però sí mesurar com es diuen les coses i, sobretot, si cal que es repeteixin contínuament.
Com a professional de la salut he arribat a passar vergonya en sentir tantes versions i contradiccions durant la pandèmia, que han dut les persones a situacions tan absurdes com no obrir finestres per ventilar “perquè no entrés el bitxo”, motiu pel qual, com hem pogut comprovar, hi ha hagut un augment important de fongs i sarna; és clar, el missatge que arribava a la gent era el següent: “No surtin al carrer si no és imprescindible i, quan ho hagin de fer, que sigui el menys temps possible i amb mascareta per evitar contagiar-se”, i doncs, què pensaven que passaria? Havia atès trucades de persones, que sabien que soc infermera, per preguntar-me si no era molt perillós obrir finestres, puig els feia por. Els nens no podien sortir a passejar. Ara bé, podies passejar el gos almenys tres cops al dia, sense comentaris, bé, sí, aquest: “Així anem de salut tant física com mental tots plegats”.
En aquests moments va “in crescendo” el tema de les hepatitis “rares” en nens, en alguns casos greus. No s’han fet esperar les veus alarmants i discrepants que van a més, igual que amb la pandèmia, Parlen d’adenovirus, de virus, etc. L’edat dels nens va d’1 a 5 anys i sembla que els casos es van donant a mesura que els països retiren les mascaretes. Dinamarca les va retirar a interiors el 10 de juny, Anglaterra el 28 de gener, Països Baixos el 16 de febrer, i Irlanda el 28 de febrer; això vol dir que han de tornar les mascaretes? No! Això vol dir que les criatures han estat tan sobreprotegides i aïllades de la vida normal que, com bé diu la Dra. Maria Buti, hepatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron, els nens durant la pandèmia s’han contagiat menys del normal d’adenovirus. Per tant, no han desenvolupat les defenses tal com passa quan es fa vida normal. Ella ho presenta com una hipòtesi alternativa, per a mi és la més creïble, davant de les diverses hipòtesis de variants més virulentes d’hepatitis.
És clar que entenc que espanta el fet de veure de sobte un augment d’hepatitis en infants. Ara bé, això no vol dir que per por que l’agafin els hàgim de mantenir aïllats. El que estem aconseguint amb tant d’aïllament és que els nens, que estan en procés de desenvolupament del seu sistema immunitari, no el puguin desenvolupar amb normalitat, ja que es desenvolupa a través del contacte diari amb virus, bacteris i altres microorganismes que habiten des d’abans que nosaltres el món i que amb el contacte continuat fan, de manera natural, augmentar les defenses del nostre organisme.
En tot cas, crec que es podrien evitar ensurts si, davant de criatures que els pediatres poden pensar que a causa de l’aïllament per la pandèmia tenen un sistema immunitari immadur, comprovar-ho amb una analítica. I si cal reforçar-los el temps que faci falta amb les tan oblidades immunoglobulines, que no cal que siguin ni tan sols específiques per a una sola malaltia.
Els primers afectats per tant d’aïllament són els nens pel tema que ja he comentat del sistema immunitari immadur. Ara bé, els adults també anirem notant com petites afectacions com refredats, grips, ara les podem notar o passar més fortes. El problema, com en el cas dels nens, és el fet d’haver passat dos anys sense viure la normalitat d’una grip, refredat o cosa que és equivalent, no haver tingut estimulat de manera natural el nostre sistema immunitari. Tot i estar desenvolupat, té la necessitat de l’estímul diari en forma de petits contagis per mantenir un bon nivell de defenses. Per tant, tret d’aquelles persones que, per alguna patologia molt concreta, el seu metge de capçalera els indiqui l’ús de mascareta, com més aviat ens les traiem, més aviat recuperarem el funcionament òptim del nostre sistema immunitari.
Diu Martin Heidegger: “La gran tragèdia del món és que no conrea la memòria, i, per tant, oblida els mestres”. I què deien els mestres?
“El metge tracta, però la naturalesa sana”, deia Hipòcrates. Ara bé, perquè la naturalesa ens pugui ajudar a sanar cal que no la maltractem, ja m’enteneu oi? Tan senzill com tractar-la com volem que ella ens tracti; tot i que ella ja s’esforça a fer-ho.
