Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
L’evangelista Joan és qui ens transmet la notícia. Maria Magdalena, la més matinera, ha anat al sepulcre i s’ha trobat la llosa treta.
El sepulcre era buit, i llavors ha anat corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els ha dit: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
I un segon fet, la visita primerenca de Pere i Joan, avisats per les paraules de Maria Magdalena. Van sortir corrent i, naturalment, va arribar abans Joan, però esperà que Pere arribés i entrés. Pere va veure el sepulcre buit, i també les benes per terra i el sudari, acuradament plegat i posat a part. Joan va veure el mateix. “Va veure i va creure”, diu l’Evangeli. Va veure la tomba buida i les benes i el sudari a part, i va creure que Jesús havia ressuscitat. I va creure en les Escriptures i en les paraules de Jesús, que havia anunciat la seva mort i resurrecció (Jn 20,1-10).
L’evangeli és la Bona Nova de la resurrecció de Jesús. Més que un fet, és un esdeveniment que canvia la vida de les persones i el món sencer. Si Crist ha ressuscitat, també nosaltres ressuscitarem. Per això és una bona notícia, la millor per als éssers mortals. A l’evangeli s’anuncia allò impossible, sí, però també allò irrenunciable: la resurrecció, la vida després de la vida, el triomf sobre la mort. Morir ja no és morir, és només un pas, el trànsit cap a la vida perdurable i feliç. Així ho van entendre els apòstols. No van entendre només que Jesús passaria a la història dels immortals, van entendre que Jesús era viu, i van comprendre que la seva promesa de vida eterna era una promesa que els afectava a ells també i que es compliria malgrat tot.
I així ho van proclamar als quatre vents, posant èmfasi en la seva experiència: “nosaltres en som testimonis”, ho hem vist tot. Hem viscut amb ell, hem assistit atònits a la seva mort i, quan tot semblava acabat, ara la tomba és buida i el mort ha ressuscitat. I nosaltres amb ell. Evangelitzar és sempre això, anunciar la Bona Nova, proclamar la resurrecció del Senyor, anunciar a tothom que la mort ha estat vençuda. Jesús ha enderrocat una vegada per totes el mur de la desesperació humana. Ja hi ha camí cap a una nova humanitat, perquè allò impossible ja és possible per la gràcia i amb la gràcia de Déu. Ho creiem?
Creure en la resurrecció de Jesús no és només tenir per certa la seva resurrecció, sinó ressuscitar amb Ell, com ens diu sant Pau. Creure és fer nostra la mateixa experiència de Jesús. És posar-nos en el seu camí sense fer marxa enrere. Jesús va entendre el seu “prendre la creu” com a servei i entrega per a tots, donant la seva vida fins a la mort. El qui estima i va lliurant la seva vida amb amor, la va guanyant, perquè en “això hem conegut que hem passat de la mort a la vida, en què estimem els germans”.
Creure és ser testimonis de la resurrecció. Creure és ressuscitar, vèncer ja la por i la desesperança en aquesta vida. La fe en la resurrecció de Jesús és l’única força capaç de fer present el triomf de Jesús sobre la mort i les seves còmplices: la fam, les malalties i catàstrofes, la violència i l’explotació, les injustícies, la guerra.
Creure en la resurrecció és revoltar-se contra aquest domini de mort. És vèncer la mort. Només treballant ja aquí per a la vida, pot resultar creïble la fe en una vida eterna i feliç.
Santa Pasqua de Resurrecció!
