Joan Boldú
Els aparells anomenats sirenes emeten un so estrident que se sent des de molt lluny i serveixen per avisar d’alguna cosa. El nom de sirena referit a aquests aparells l’inventà el físic francès Charles Cagniard de Le Tour (1777-1859).
Els va denominar així per la semblança, segons ell, amb el so de les sirenes de la mitologia grega. Són paraules homònimes, és a dir, sonen i s’escriuen igual, però tenen significats diferents. Tenen les sirenes mítiques i les sirenes, aparells d’alarma, alguna cosa en comú a més del nom?
Trobem per primera vegada les sirenes a l’Odissea d’Homer. Tots coneixem el passatge d’Odisseu lligat al pal de la nau, seduït pel dolç cant de les sirenes, cridant als seus companys que el deslliguessin; ells, però, no el senten perquè s’han taponat amb cera les seves oïdes. Així salvà Odisseu la seva vida. Les sirenes de l’antiga Gràcia tenien la forma de dona-ocell i amb el seu màgic cant seduïen als qui s’aventuraven a navegar. Qui escoltava el seu cant estava perdut, ja que atreien els navegants contra les roques, on s’ofegaven o eren devorats per elles. Més endavant l’imaginari col·lectiu li donà la forma de dona-peix amb una gran bellesa. Tanmateix, siguin éssers alats o amb escames, escoltar el seu cant no augurava res de bo.
La imatge de les sirenes té un gran simbolisme. Si comparem la vida amb un viatge, les sirenes serien les emboscades, les trampes disposades al llarg del camí i nascudes dels desitjos i passions. Les sirenes són la imatge de la seducció mortal, que ha estat representada en la literatura i en l’art a l’antiga Grècia -dona/ocell: encant, embruix, crida al plaer-, a l’edat mitjana -dona/peix: amb la pinta i el mirall símbol de la vanitat i de la voluptuositat- i al romanticisme –”dones fatals”, que conquereixen l’home i el duen cap a la destrucció.
Les sirenes-aparells foren inventades al s. XIX. El seu so estrident assenyalava el canvi de torn en fàbriques i drassanes en la societat industrial, convocava els obrers al treball i avisava de la fi de la jornada laboral. Els brams de les sirenes avisaven a les guerres dels bombardejos i invitaven a fugir cap als refugis. Les sirenes antiaèries són relativament noves. S’utilitzaren durant la II Guerra Mundial avisant dels atacs aeris i invitant a la gent anar ràpidament cap als refugis. Gran Bretanya ja tenia un sistema de sirenes antiaèries. Posteriorment, s’instal·laren a gairebé tot el món a conseqüència de la “Guerra Freda“. Les sirenes també sonaren en els bombardejos de l’OTAN a Bòsnia (1995), Sèrbia, Montenegro i Kosovo (1999) i a Grozny (Txetxènia, la dècada 1990) pels bombardejos de Rússia.
I avui, els brams, els sons estridents de les sirenes ressonen a totes les grans ciutats d’Ucraïna des de fa dies. Els ciutadans s’estremeixen quan senten els udols de les sirenes, aquest so grinyolant que assenyala una forta explosió. Oeixen la sirena, fugen corrents, senten caure les bombes o els míssils i s’amaguen a les boques del metro, als soterranis, refugis que són tornaveus del nostre passat més recent, tornaveus també del nostre present, de la por del mal absolut: la guerra. Quantes persones han salvat i segueixen salvant la vida gràcies a aquests aparells homònims d’aquells éssers mítics? El so de les sirenes antiaèries són un símbol d’episodis de la Història que ningú desitjaria reviure mai més. Malauradament, encara ara i avui milions de persones properes i pròximes a nosaltres no poden deixar de sentir-lo. Si un dels simbolismes de les sirenes mítiques és la seducció mortal, les emboscades i les trampes disposades en el viatge de la vida, les sirenes antiaèries poden simbolitzar la consciència moral, el canvi climàtic o les pandèmies… que ens alerten d’allò que l’ésser humà està fent malament contra el planeta de tots, contra ell mateix i ens inviten a cercar nous refugis protectors.
