JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Els plans d’incentius contribueixen a motivar els empleats, augmentar les vendes i fidelitzar els clients, per la qual cosa les companyies els haurien de tenir molt en compte.
Els incentius laborals es troben entre les millors eines per aconseguir que els empleats se sentin a gust a la seva feina i millorin la seva productivitat. A més, permeten mantenir els millors treballadors i atraure’n d’altres amb talent, reduint el favoritisme real o percebut en recompensar per igual els empleats per les seves accions o la seva antiguitat, i, finalment, aixequen l’ànim.
Alguns exemples d’estratègies motivadores les trobem a empreses com Netflix, que ofereix un any de maternitat o paternitat pagada a tots els empleats. I no només això, sinó que en reincorporar-se a la feina, tenen la possibilitat de fer-ho a mitja jornada o a jornada completa i es poden prendre tot el temps lliure que necessitin durant aquest primer any. D’altra banda, també la companyia permet fer vacances il·limitades als assalariats que compleixin els objectius marcats.
La intel·ligència emocional pot protegir la salut i fomentar el creixement de les organitzacions. Si una empresa té les aptituds que broten del coneixement d’un mateix, l’autoregulació, la motivació i l’empatia, la capacitat de lideratge i comunicació oberta, és gairebé segur que serà més adaptable a qualsevol de les circumstàncies que haurà d’entomar.
Les empreses que presenten escletxes en la cura que tenen del seu capital humà desaprofiten possibilitats de reflexionar sobre el que torna efectiva una organització i sobre les maneres de diagnosticar les falles a l’exercici. Entre les deficiències més notables que podem destacar, trobem la necessitat imperiosa d’obtenir una lectura del clima emocional, segons afecti l’exercici – emotivitat col·lectiva; revisar l’ambient a la recerca de dades crucials i oportunitats per a emprenedories – assoliment; flexibilitat davant de desafiaments o obstacles – adaptabilitat; exercir amb efectivitat sota pressió, en comptes de reaccionar amb pànic, còlera, o alarma – autodomini; flexibilitat davant dels contratemps – optimisme; comprendre els sentiments i les perspectives alienes, siguin clients o membres interns – empatia; entendre les tendències econòmiques, polítiques i socials canviants – consciència i interès; capacitat per a les estratègies de persuasió – influència, i, per últim, fortalesa dels lligams personals entre persones i parts de l’organització molt allunyades entre si – creació d’enllaços i vincles.
La majoria d’empreses no valoren totes aquestes competències col·lectives. Són organitzacions que funcionen de manera mecànica i allunyades de les diferents sensibilitats i sinergies que milloren la dinàmica del dia a dia i, per tant, la qualitat del treball, la qualitat del producte i, és clar, finalment el compte de resultats.
Si cuidem a les persones, les organitzacions transpiren salut emocional i això finalment enganxa tothom, treballadors i clients.
