Rosa Ferrer
Diu Hipòcrates: “Ni la societat, ni l’home, ni cap altra cosa han de sobrepassar, per a ser bons, els límits establerts per la naturalesa”.
I afegeix: “Les malalties no ens arriben del no-res. Es desenvolupen a partir de petits pecats diaris contra la naturalesa. Quan s’hagin acumulat suficients pecats, les malalties apareixeran de sobte”.
És, no en dubtin, el que està passant actualment. Fa massa anys que estem maltractant el món, per tant, ens està passant factura. La solució no és marxar de la Terra, sinó vetllar per la seva salut, o sia, la nostra.
Elon Musk té molt clar quines són les principals preocupacions que ha d’afrontar la humanitat per tal de continuar avançant en el seu futur. El propietari de l’empresa espacial SpaceX en determina tres.
La primera és la natalitat de la humanitat. Per a ell, és la més important de totes, ja que és, diu: “L’amenaça més gran del futur de la civilització”. Musk considera que es patirà “un col·lapse de fertilitat global”. En segon lloc, el magnat creu que el planeta afronta problemes molt seriosos amb el funcionament de la intel·ligència artificial. Sembla que per a ell no avança prou de pressa. No és l’únic multimilionari que posa el focus en les IA (intel·ligències artificials). Bill Gates, Jeff Bezos o Richard Branson han assenyalat que serà determinant en el futur. La tercera de les preocupacions de Musk és l’extremisme religiós, encara que no s’ha definit.
La seva preocupació per la natalitat està directament lligada amb el seu projecte per poblar Mart i aconseguir crear un assentament autosuficient al planeta vermell. Això sí, en una bombolla on tot i tothom estarà funcionant a través de les IA, o sigui, la gent que hi habiti no haurà ni de pensar, tot es farà a través d’intel·ligència artificial, quin avorriment! Vaja, vol fer real “un món feliç” d’Aldous Huxley, i absolutament controlat per ell.
Bill Gates fa pocs dies va parlar del seu fantàstic projecte: “Els tatuatges electrònics, els futurs telèfons mòbils que portarem impresos a la pell”. Pretén que a través d’un tatuatge electrònic o bé amb un pegat fixat a la pell portem totes les nostres dades a sobre i també serveixi per substituir els rellotges intel·ligents, i a curt termini també els telèfons intel·ligents. Ara bé, la cosa no queda aquí, servirà de magatzem de dades mèdiques, per localitzar els usuaris, com a mètode de comunicació i per guardar informació bancària o personal.
Mare de Déu Senyor! En què ens estem convertint, millor dit, en quina mena de “ramat experimental” ens volen convertir? De veritat no ens plantarem i direm prou?
“En un món feliç”, escrita l’any 1932, descriu com serà Londres l’any 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva (els nadons es creen a través d’úters artificials, això ja estan desenvolupant-ho a la Xina), la biotecnologia i l’ensenyament durant el son, provocant un fort canvi social que permet mantenir els ciutadans pacífics i contents, sense emocions i sense dolor (no tenir dolor vol dir no adonar-se de si et poses malalt, si et cremes, si et trenques un os, etc.). Ja veuen que el llibre és premonitori, tot el que relata és el que ara volen tirar endavant aquests multimilionaris que no tenen el més mínim escrúpol contaminant i reescalfant la Terra per donar-se un caprici de deu minuts.
Tan sols cal recordar la felicitat de Richard Branson i la de Jeff Bezos baixant de les seves naus espacials. Què va significar això per a la Terra? Doncs més gasos tòxics, més reescalfament ambiental, més brossa espacial (recordin que tot el que puja acaba baixant); ara bé, que cap pagès tiri quatre petards per salvar una collita que no se salvarà de pagar una multa per contaminar… Té bemolls la cosa!
Els agradaria portar aquests tatuatges amb sensors electrònics a la seva pell? Aniran amb parallamps i presa de terra incorporat?
No és per espantar, en absolut, jo no soc més que una professora d’infermeria. Ara bé, he vist com els electrocardiogrames surten alterats quan hi ha mòbils actius, i així com altera tots els aparells de precisió, també alteren els equips de sèrums digitals, que poden deixar baixar de cop tot el contingut del sèrum posant en risc la vida del pacient; per això es demana tenir apagat el mòbil en hospitals i centres de consultes i proves mèdiques.
En benzineres, on està avisat no utilitzar-los, hem vist com pot provocar un incendi en fer l’espurna quan es posa en marxa. S’imaginen portar els xips al braç, com que estarem molt avançats, què passarà en endollar el cotxe al corrent si salta una espurna? Oi que ja s’han esgarrifat?
I si un dia, pel que sigui, deixen de funcionar les IA que, com que estaran fetes per humans, poden fallar, o per una forta tempesta, un tsunami o mil coses més, si falla el sistema, què farem?
“Un món millor” és aquell on els nens juguen amb nens a imaginar, inventar, construir, córrer, saltar, no amb pantalles, on aprenen la compassió i l’empatia gràcies a l’exemple dels pares, avis, professors i entorn, no amb pantalles, on mengen gaudint del menjar i la companyia, no amb pantalles, on tinguem la llibertat d’anar on vulguem, amb qui vulguem i com vulguem sense ser controlats a través del mòbil, el rellotge o qualsevol xip. Posem-nos davant d’una pantalla l’estona imprescindible per treballar, puntualment per consultar una cosa, i no abans dels 6 anys, fem vida social, fruïm de la natura i evitarem molts problemes de salut física i sobretot mental, aleshores sí que viurem en un món sa i feliç!
“Adquirir des de joves uns o altres hàbits no té poca importància: té una importància absoluta”, deia Aristòtil.
Cuidem el nostre món, no el destrossem per anar a viure en una bombolla on no podem tenir llibertat, ni mars, ni rius, ni aire natural per respirar!
